L’amic Daniel Terradellas fa molts anys, 19, que és l’Alcalde de Les Preses, al costat d’Olot, a la Garrotxa. La nostra relació ve de lluny, de l’UGT de final dels anys 70. Ell era un del “obrers”, del metall, que mostrava el PSC, a Girona, al començament de la construcció del partit.
Fa temps li vaig demanar que em muntés una trobada amb el teixit industrial de la zona en el meu objectiu de conèixer de primera mà aquella realitat econòmica. La seva preocupació per l’economia productiva l’ha portat a tirar endavant un centre d’empreses a la seva localitat que fa poc temps va anar a inaugurar el ministre Montilla.
Allà em va rebre, i desprès de fer una ràpida visita a la instal·lació, vam anar cap a Olot a l’empresa de transformació càrnica Espuña. El propietari i els seus principals col·laboradors ens van explicar succintament el seu origen, la seva evolució, la situació del mercat, perspectives i problemàtica. Em va ser interessant l’explicació dels canals de distribució dels seus preparats, i els nous productes que llencen en atenció a les demandes actuals del mercat. És una empresa puntera i líder en l’aplicació de tecnologia per producte llescat (la presentació dels embotits ja tallats i envasats), i a més d’Olot, on té dos centres productius, en tenen un a l’Argentina, i han obert fàbrica a Terol, lloc reconegut de producció de porc blanc, evidentment diferent del ibèric. M’hagués agradat veure les línies de producció, però la manca de temps no ho va permetre. Intentaré tornar-hi més endavant.
De retorn al centre d’empreses vaig entrevistar-me amb el President del l’Associació Catalana d’Indústries Artesanals. Curiosa la denominació, que un cop convenientment explicada vaig entendre. Artesans en la concepció i en el producte, tradicional i de la zona, però amb una estructura empresarial industrial. El President té una empresa que fa un producte tradicional d’Olot: els coneguts sants de guix que exporta arreu del món. El seu principal mercat exterior en aquests moment és el del Estats Unit d’Amèrica. No, si ja ho vinc dient, hi ha mercats per a tot i a tot arreu. Quedem que parlaré amb la gent del ICEX per veure quina mena d’ajuts se’ls pot oferir.
Dinem amb un grup d’industrials de varis sectors, tèxtil, plàstics, agro-alimentari, que m’exposen els principals problemes en que es troben. D’entrada estan aclaparats per la implantació de la Llei 3/98 del Parlament de Catalunya de mesures de protecció ambiental que troben excessives, i que els ocasiona molts mals de cap. Despès em parlen de la dificultat de tenir mà d’obra qualificada, ja que es fa difícil trobar personal que vulgui assentar-se a la Garrotxa i que els d’allà per poc que poden se’n van. I finalment em parlen de les comunicacions, element vital per l’economia d’avui i que tradicionalment ha estat una de les mancances de la comarca.
Roda de premsa i entrevista a la tele d’Olot. En aquest espai pre pirinenc els núvols creixen amb força a primera hora de la tarda, aires de tempesta estiuenca. En Daniel m’anuncia que properament, abans d’acabar l’estiu, deixa l’Alcaldia, mantenint-se com a regidor i Diputat provincial. Per Les Preses ha estat un gran Alcalde, dels bons Alcaldes de Catalunya. Conec alguns altres casos, com el seu, de polítics que han estat singulars per les seves poblacions (estic pensant, per exemple, en Caldes d’Estrach amb en Joan Rangel, o Palafolls, amb en Valentí Agustí) i que els han donat una empenta que no es correspon amb la tónica general que podria pensar-se de l’actuació pública a municipis semblants. Els seus conciutadans/es tenen que estar-ne reconeguts, suposo.
Cabrils, 16 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada