De gats i gossos

(Aquesta és la "Mini", la gata de casa)

La Montse Colldeforns, portaveu del G.P.S. a la Comissió de Medi Ambient em passa la defensa de la posició del grup en el debat d’una proposició no de llei (PNL) del grup parlamentari de CiU que insta al Govern a promoure l’aprovació d’una norma que prohibeixi la comercialització de productes fabricats amb pells d’animals domèstics. Sembla que hi ha una activitat notable sobre aquest afer des del Sud Est asiàtic.

Una PNL igual ja va ser proposada, també per CiU, la legislatura passada, a la Comissió d’Economia (10/12/03), i després de ser discutida es va aprovar. Malgrat això, com que llavors s’instava al Govern per què impulses l’estudi de la prohibició en l’àmbit de la U.E. i com que aquesta no havia aconseguit prendre cap iniciativa sobre el tema, encara que n’havia parlat força, els de CiU tornaven a la càrrega demanant que fos el Govern d’aquí el que dictés la prohibició.

En l’actual marc en que es mou el nostre comerç internacional una mesura d’aquesta mena ja no és possible, pel que el G.P.S. va proposar una esmena de substitució que demanava que el Govern proposes directament la prohibició a la Unió Europea. L’esmena, amb una altre afegit del grup del P.P. sobre que es fes d’acord amb les lleis de protecció dels animals de les Comunitats Autònomes, va ser acceptada, i la proposta va sortir per unanimitat.

(Aquest parell són els gossos d'en Jaume, a Mèxic)

Em va venir a la memòria una imatge de la meva infantesa a Cabrils. La del personatge que en bicicleta i al crit de: “Pellaire, pells de conill!!” recorria els pobles comprant les pells dels conills que anaven a la cassola els dies de festa. Suposo que era per aprofitar-les industrialment. Aquest fet seria inversemblant, per exemple, als Estats Units ja que els conills allà son entranyables animals de companyia. Res, les cultures.

(Albert DURERO, Llebre. 1502)

Mataró, 4 de desembre.