Ja l’hi hem donat la volta.
El debat sobre les bondats de la LOGSE que va aprovar el Govern de Felipe González als començaments dels 90 va comportar que el PP presentes la seva alternativa, la LOCE, la Llei de qualitat de l’ensenyament. No sóc del ram ni m’ho he estudiat a fons per saber si la LOGSE va ser o no una bona Llei, i si va servir per les pretensions que tenia. La seva revisió no va ser, però, fruit d’un debat que es resolgués en un consens. Ja fa temps que això no és possible a Espanya. Blanc o negre. Bons o dolents. La revisió es va fer per una nova llei a la que sols van donar suport els que la proposaven, el PP, i els canaris (bé, aquests sempre recolzen al Govern, al Govern que sigui) i la contra de tots els altres grups, al mig d’una discussió social i professional, als meus ulls, confosa: la història, la religió, els aprovats,...
I ara, després de parar la seva aplicació tot just arribat el nou govern sortit de la voluntat popular del l’any 2004, s’ha presentat, discutit i aprovat la LOE, una nova llei d’educació. La tercera en quinze anys.
El resultat de la votació que vam fer el dijous passat al Congrés va ser el següent:
Presents: 325 diputats (per cert, el cap de l’oposició, en Rajoy, no hi era. No en sé la causa, però l’absència és significativa)
A favor: 184. PSOE, CiU, ERC, PNV, CC, i IC-V
En contra: 134. PP.
Abstencions: 7. IU, BNG, CHU, NB. (notis la diferència de vot entre IC-V i IU, pocs i dividits. Pel que es veu sembla que als radicals els costa acceptar algunes coses).
Nota al marge: acabada la votació la Ministre San Segundo va tenir el gest d’anar a abraçar-se amb el portaveu socialista, el meu triple veí (d’escó, de despatx i de residència) Raimundo Benzal, diputat per Múrcia.
El cert és que tenim (a l’espera de completar la tramitació al Senat) una nova Llei d’educació, la LOE sense estar consensuada pel conjunt de les forces polítiques del país. Els uns contra els altres. Al revés de l’anterior, la LOCE, però igual amb parcial recolzament.
Molta ideologia en el tema de l’educació. Tothom està d’acord que és el futur, però dreta i esquerra ho veuen diferent. Doctrina, mètodes, control, valors, ...? El resultat de qui té el millor enfocament l’establirà la societat amb les seves opcions en funció de les perspectives que hi vegi pels seus fills i dels resultats que es vagin donant. El cert és que aquest tema és cabdal pel esdevenidor de la nostra col·lectivitat. El temps dona i treu la raó, però la magnitud del repte comporta, pel que ens hi juguem, que no hem de abaixar la guarda.
El debat sobre les bondats de la LOGSE que va aprovar el Govern de Felipe González als començaments dels 90 va comportar que el PP presentes la seva alternativa, la LOCE, la Llei de qualitat de l’ensenyament. No sóc del ram ni m’ho he estudiat a fons per saber si la LOGSE va ser o no una bona Llei, i si va servir per les pretensions que tenia. La seva revisió no va ser, però, fruit d’un debat que es resolgués en un consens. Ja fa temps que això no és possible a Espanya. Blanc o negre. Bons o dolents. La revisió es va fer per una nova llei a la que sols van donar suport els que la proposaven, el PP, i els canaris (bé, aquests sempre recolzen al Govern, al Govern que sigui) i la contra de tots els altres grups, al mig d’una discussió social i professional, als meus ulls, confosa: la història, la religió, els aprovats,...
I ara, després de parar la seva aplicació tot just arribat el nou govern sortit de la voluntat popular del l’any 2004, s’ha presentat, discutit i aprovat la LOE, una nova llei d’educació. La tercera en quinze anys.
El resultat de la votació que vam fer el dijous passat al Congrés va ser el següent:
Presents: 325 diputats (per cert, el cap de l’oposició, en Rajoy, no hi era. No en sé la causa, però l’absència és significativa)
A favor: 184. PSOE, CiU, ERC, PNV, CC, i IC-V
En contra: 134. PP.
Abstencions: 7. IU, BNG, CHU, NB. (notis la diferència de vot entre IC-V i IU, pocs i dividits. Pel que es veu sembla que als radicals els costa acceptar algunes coses).
Nota al marge: acabada la votació la Ministre San Segundo va tenir el gest d’anar a abraçar-se amb el portaveu socialista, el meu triple veí (d’escó, de despatx i de residència) Raimundo Benzal, diputat per Múrcia.
El cert és que tenim (a l’espera de completar la tramitació al Senat) una nova Llei d’educació, la LOE sense estar consensuada pel conjunt de les forces polítiques del país. Els uns contra els altres. Al revés de l’anterior, la LOCE, però igual amb parcial recolzament.
Molta ideologia en el tema de l’educació. Tothom està d’acord que és el futur, però dreta i esquerra ho veuen diferent. Doctrina, mètodes, control, valors, ...? El resultat de qui té el millor enfocament l’establirà la societat amb les seves opcions en funció de les perspectives que hi vegi pels seus fills i dels resultats que es vagin donant. El cert és que aquest tema és cabdal pel esdevenidor de la nostra col·lectivitat. El temps dona i treu la raó, però la magnitud del repte comporta, pel que ens hi juguem, que no hem de abaixar la guarda.
Cabrils, 18 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada