Aquesta setmana, el dimecres al matí, em coincideixen alhora dues comissions de les que sóc membre. A la Comissió d’Indústria, Turisme i Comerç compareix el Secretari General de Comerç per explicar l’evolució del comerç exterior i les perspectives de la propera reunió de l’O.M.C. a Hong Kong. Com a portaveu del G.P.S. del tema no puc fallar, però a la mateixa hora, al pis de sota, hi ha reunió de la Comissió de Medi Ambient, i un dels punts a tractar va del comerç de pells d’animals domèstics que he de portar personalment. No puc anar, ja que també es fa a la mateixa hora en el mateix edifici que les altres dues reunions, una jornada que Intermón-Oxfam organitza per explicar als diputats/des la seva posició i de les ONG’s pel desenvolupament front la reunió de l’O.M.C. abans esmentada.
Començo el matí, esmorzant al Gran Casino de Madrid, on Patxi López fa una exposició política en el marc de Nueva Economía Forum. Sols tinc temps d’escoltar el seu discurs i les dues primeres preguntes ja que haig de sortir cap el Congrés. Em quedo amb unes frases del socialista basc: “La paz es para que nadie saque réditos de ella”, "No podemos construir nada desde el olvido. Pero tampoco nada desde el odio", "No nos vale cualquier como, cuando, con quien y para que."
A la Comissió el Secretari Gral. de Comerç exterior, Alfredo Bonet, explica novament l’estat del dèficit de la balança comercial espanyola. Malgrat que s’incrementa el creixement de les exportacions i afluixa una mica el de les importacions, la diferència és molt important. Desgrana les mesures concretes que el Govern està prenent amb especial esment als Plans Integrals de Desenvolupament de Nous Mercats, la formació als empresaris per exportar, i els ajuts a la internacionalització de les pimes. (Sobre aquest tema fa temps que estic donant-li voltes ja que hi ha alguna cosa que no em quadra. En tornaré a parlar més endavant).
De la reunió de Hong Kong queden clars alguns temes: qui negocia per nosaltres és la Unió Europea. La posició europea ha estat discutida i consensuada abans de la reunió. La negociació en si és complexa ja que cal treballar amb matrius de grups de productes/grups de països i reduir els ajuts interns (subvencions a la producció), la competència d’exportacions ( ajuts a l’exportació), i l’accés als mercats (barreres aranzelàries i contingents) que són diferents per cada quadre de la matriu. Això comporta gran dificultat per arribar a acords, amb l’agreujant que aconseguir avantatges en un punt pot ser a costa de perjudicis en d’altre. Vaig preguntar-li si no era molt barroer plantejar que Espanya pot canviar agricultura per serveis, sense obtenir d’ell una resposta clara.
El principal tema és l’agricultura, vital pels països del Sud mentre que és relativa pels països rics ja que representa poca cosa del seu P.I.B. Aquesta seria una poderosa raó per no presentar les resistències que hi ha ara. Llavors, reflexiono, el problema seria un altre: Com mantenir el territori en una societat post industrial? Aquí crec que hi ha la clau del desllorigador: una visió de l’activitat agrària no com a activitat econòmica sinó com a activitat ambiental. Però aquest és un altre tema que no sé si està a la agenda dels governants dels països rics.
Madrid, 30 de novembre.
Començo el matí, esmorzant al Gran Casino de Madrid, on Patxi López fa una exposició política en el marc de Nueva Economía Forum. Sols tinc temps d’escoltar el seu discurs i les dues primeres preguntes ja que haig de sortir cap el Congrés. Em quedo amb unes frases del socialista basc: “La paz es para que nadie saque réditos de ella”, "No podemos construir nada desde el olvido. Pero tampoco nada desde el odio", "No nos vale cualquier como, cuando, con quien y para que."
A la Comissió el Secretari Gral. de Comerç exterior, Alfredo Bonet, explica novament l’estat del dèficit de la balança comercial espanyola. Malgrat que s’incrementa el creixement de les exportacions i afluixa una mica el de les importacions, la diferència és molt important. Desgrana les mesures concretes que el Govern està prenent amb especial esment als Plans Integrals de Desenvolupament de Nous Mercats, la formació als empresaris per exportar, i els ajuts a la internacionalització de les pimes. (Sobre aquest tema fa temps que estic donant-li voltes ja que hi ha alguna cosa que no em quadra. En tornaré a parlar més endavant).
De la reunió de Hong Kong queden clars alguns temes: qui negocia per nosaltres és la Unió Europea. La posició europea ha estat discutida i consensuada abans de la reunió. La negociació en si és complexa ja que cal treballar amb matrius de grups de productes/grups de països i reduir els ajuts interns (subvencions a la producció), la competència d’exportacions ( ajuts a l’exportació), i l’accés als mercats (barreres aranzelàries i contingents) que són diferents per cada quadre de la matriu. Això comporta gran dificultat per arribar a acords, amb l’agreujant que aconseguir avantatges en un punt pot ser a costa de perjudicis en d’altre. Vaig preguntar-li si no era molt barroer plantejar que Espanya pot canviar agricultura per serveis, sense obtenir d’ell una resposta clara.
El principal tema és l’agricultura, vital pels països del Sud mentre que és relativa pels països rics ja que representa poca cosa del seu P.I.B. Aquesta seria una poderosa raó per no presentar les resistències que hi ha ara. Llavors, reflexiono, el problema seria un altre: Com mantenir el territori en una societat post industrial? Aquí crec que hi ha la clau del desllorigador: una visió de l’activitat agrària no com a activitat econòmica sinó com a activitat ambiental. Però aquest és un altre tema que no sé si està a la agenda dels governants dels països rics.
Madrid, 30 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada