Compareixença quadrimestral del Secretari d’Estat de Hisenda, Miguel Angel Fernández Ordóñez, per explicar l’evolució de l’execució dels Pressupostos de l’Estat d’enguany.
D’entrada una explicació de com va l’economia en general, al món i a Espanya. Aquí això marxa a tota vela. Els indicadors objectius, tots, ho diuen: Creixement, ocupació, inversió, cotitzacions, rendiments fiscals, construcció,...Respecte al dèficit corrent de la balança de pagaments diu una cosa que m’agrada sentir: el dèficit ja no té el mateix sentit amb la moneda única. Quelcom semblant fa temps que estic pensant i no aconsegueixo aclarir-ho. Malgrat tot, no podem tenir una actitud d’autocomplaença ja que cal estar previnguts perquè arribaran altres temps, no tant bons, o millor dit, potser dolents, i no podem comportar-nos com a nous rics.
Cal recordar, altre cop, que som el vuitè PIB del món, encara que per càpita no estem entre els primers però no gaire lluny d’ells.
Quant parla, ja concretament, del pressupost els euros li sobreeixien per tot arreu. Els impostos directes han crescut, fins a novembre, un 20.7%; els indirectes un 7,4%; les taxes, un 20,9%,...La Hisenda Pública viu un moment dolç, els comptes de l’Administració Central tancaran amb superàvit. Si, no els del conjunt de l’Estat mercès al superàvit de la Seguretat Social, sinó en la pròpia de l’Administració Central. Si això no és expressió de que l’economia va bé i que hi ha confiança notable no crec que hi hagi millors indicadors.
Reflexions addicionals sobre la compareixença:
1. Els grups petits, tots ells, desapareguts. No hi eren, malgrat la importància del tema. No donen abast, i segurament tal com van els números, no creuen pertinent esmerçar-hi temps, ja que no tenen res a dir-hi de més.
2. S’estan esgotant els discursos recurrent: els del PP, que tot va bé gràcies a ells, i els del PSOE que el que no va és per culpa dels altres. Desprès de quasi bé dos anys això ja no serveix, ha caducat.
3. Això de la Hisenda Pública i de l’economia a Espanya va molt bé. No cal tornar-hi.
D’entrada una explicació de com va l’economia en general, al món i a Espanya. Aquí això marxa a tota vela. Els indicadors objectius, tots, ho diuen: Creixement, ocupació, inversió, cotitzacions, rendiments fiscals, construcció,...Respecte al dèficit corrent de la balança de pagaments diu una cosa que m’agrada sentir: el dèficit ja no té el mateix sentit amb la moneda única. Quelcom semblant fa temps que estic pensant i no aconsegueixo aclarir-ho. Malgrat tot, no podem tenir una actitud d’autocomplaença ja que cal estar previnguts perquè arribaran altres temps, no tant bons, o millor dit, potser dolents, i no podem comportar-nos com a nous rics.
Cal recordar, altre cop, que som el vuitè PIB del món, encara que per càpita no estem entre els primers però no gaire lluny d’ells.
Quant parla, ja concretament, del pressupost els euros li sobreeixien per tot arreu. Els impostos directes han crescut, fins a novembre, un 20.7%; els indirectes un 7,4%; les taxes, un 20,9%,...La Hisenda Pública viu un moment dolç, els comptes de l’Administració Central tancaran amb superàvit. Si, no els del conjunt de l’Estat mercès al superàvit de la Seguretat Social, sinó en la pròpia de l’Administració Central. Si això no és expressió de que l’economia va bé i que hi ha confiança notable no crec que hi hagi millors indicadors.
Reflexions addicionals sobre la compareixença:
1. Els grups petits, tots ells, desapareguts. No hi eren, malgrat la importància del tema. No donen abast, i segurament tal com van els números, no creuen pertinent esmerçar-hi temps, ja que no tenen res a dir-hi de més.
2. S’estan esgotant els discursos recurrent: els del PP, que tot va bé gràcies a ells, i els del PSOE que el que no va és per culpa dels altres. Desprès de quasi bé dos anys això ja no serveix, ha caducat.
3. Això de la Hisenda Pública i de l’economia a Espanya va molt bé. No cal tornar-hi.
4. El PP ha de fer algun discurs, difícil ho té. La competitivitat, la necessitat de reformes estructurals i... l’Estatut. Si, al final de la exposició de la seva visió de la situació, la portaveu popular va advertir el perill de futur que representava per la Hisenda pública l’Estatut. ¡España desaparece! Renoi, quina dèria!
Madrid, 21 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada