Jordi Borja (que no goso dir amic, però si conegut) publica avui un article a “El Pais” sobre el procés del Estatut. M’hi he sentit identificat.
Fa mesos que estic dient coses semblants, des de dins del P.S.C., evidentment no tant ben estructurades com ho fa en Borja.
La visió que tenim els que no som nacionalistes; els que esperàvem un nou Govern a la Generalitat per fer una nova forma de gestió, no per prioritzar qüestions identitaries; els que creiem que el redactat de la proposta és manifestament millorable i escurçable; els que pensem en termes globals, del món d’avui, i locals, de la realitat quotidiana.
Però alhora com a demòcrates nascuts, crescuts, i habitants de Catalunya pensem que les nostres idees, per les que lluitem, són tan legítimes com les del que en tenen d'altres, i que per sort gaudim ara d’un sistema per debatre-les pacíficament. I que cal assentar-se i parlar. No si val dir d‘entrada que no, rebutjar propostes, dir que s’està trencant Espanya i que s’està canviant la Constitució, sense fer el debat del que ja veurem que en sortirà.
Jordi, molt bé per demanar “La Paz y la Palabra”. Quant records ens porta aquesta frase!. Crec, però, que estem en minoria.
Madrid, 13 de desembre. Que Santa Llúcia ens conservi la vista!
Fa mesos que estic dient coses semblants, des de dins del P.S.C., evidentment no tant ben estructurades com ho fa en Borja.
La visió que tenim els que no som nacionalistes; els que esperàvem un nou Govern a la Generalitat per fer una nova forma de gestió, no per prioritzar qüestions identitaries; els que creiem que el redactat de la proposta és manifestament millorable i escurçable; els que pensem en termes globals, del món d’avui, i locals, de la realitat quotidiana.
Però alhora com a demòcrates nascuts, crescuts, i habitants de Catalunya pensem que les nostres idees, per les que lluitem, són tan legítimes com les del que en tenen d'altres, i que per sort gaudim ara d’un sistema per debatre-les pacíficament. I que cal assentar-se i parlar. No si val dir d‘entrada que no, rebutjar propostes, dir que s’està trencant Espanya i que s’està canviant la Constitució, sense fer el debat del que ja veurem que en sortirà.
Jordi, molt bé per demanar “La Paz y la Palabra”. Quant records ens porta aquesta frase!. Crec, però, que estem en minoria.
Madrid, 13 de desembre. Que Santa Llúcia ens conservi la vista!
(De les pintures negres de Goya, Museu del Prado)
1 comentari:
Si home si ara resultarà que en Pujol es va dedicar exclusivament a qüestions identitàries.
Publica un comentari a l'entrada