Transport col·lectiu

L’estació del final del primer recorregut del ferrocarril a la Península Ibérica està a cinc minuts a peu de casa meva. Fins ara el tren em portava fins al aeroport directament, parant, això si, a totes les estacions i baixadors que hi ha al recorregut. Sabia que el trajecte durava uns 65 minuts. Podia llegir, dormir, fer el badoc, garlar amb algun conegut amb qui coincidia,...

Avui ha estat diferent. Les obres (sembla) del AVE per entrar a Barcelona han trastocat aquest panorama. Ara cal baixar del tren a Barcelona - Sants, pujar al pis superior i tornar a baixar a una altra andana per agafar un comboi que passi per El Prat. Mira que bé, un de dos pisos. D’aquests no en tenim al Maresme! Al Prat baixa, i estigues atent ja que cal agafar-ne un altre que sols faci el trajecte llançadora amb l’aeroport. Bé, tres trens (trencs, que en diem a Mataró). Però, al aeroport la passarel·la que portava a les terminals està fora de servei, no en sé la causa, i hi ha uns autobusos que t’hi apropen. Quart canvi. Aquests autobusos son antics, amb esglaons, i passadís estret amb seients a banda i banda. Els pobres viatgers que van amb grosses maletes tenen les seves dificultats per encabir-les. Haguessin pogut aprofitar aquells grossos autobusos de transportar passatgers per les pistes, però no deuen poder circular pels carrers per estar fora de mides. S’hauria de fer una excepció ja que serien molt més còmodes.

A mi em toca continuar a peu, com abans, ja que l’autobús et deixa a la primera terminal, la A, i el pont aeri esta a l’altra punta del aeroport, a la C. Vaja! Fins aquí una mica més complicat del que ja ho tenia.

Pel general, tinc poques queixes del funcionament del Pont Aeri entre Barcelona i Madrid, potser que sóc de bon conformar. Sé, però, que fet i fet, de l’enlairament a tornar a caminar sortint de l’avió sol ser una hora i quart. Tant a Madrid com a Barcelona les noves pistes comporten llargs recorreguts per terra fins arribar a les terminals.

A Madrid continuo en transport públic, sobre tot per economia. El taxi pot arribar a costar entre 17 i 20 euros, mentre que en Metro, comprant una T-10, surt per 56 cèntims. Clar que n’haig d’agafar tres. Cal fer una caminada, sort que hi ha cintes rodants, fins al primer, la línia 8 que acaba a Nuevos Ministerios. Allà, cal agafar la línia 10. (hi ha companys/nyes que baixen abans, a Colòmbia, i agafen la 9, però jo em vaig afeccionar a fer aquest trajecte) fins a Tribunal (el nom ve de que hi ha el Suprem), i en aquesta estació nou transbordament per anar a la línia 1 que és la més antiga de la capital per acabar baixant a Sol, a la Puerta del Sol. Quant torno a veure la llum del sol, mira que bé, estic al quilòmetre zero de les carreteres radials d’Espanya. Una curta passejada per la Carrera de Sant Jerónimo, farcida de turistes i de visitants ocasionals típics dels centres de les capitals, i ja estic a casa (bé, a la casa de mitja setmana), a tocar de la feina.

He sortit a tres quarts d’onze de casa i son quasi bé les quatre. Sort que a l’avió ens han donat quelcom per picar, sinó arribaria defallit. Quina excursió! Hauré d’afinar més els temps en propers desplaçaments, o provar alternatives. Potser tot amb tren aniria més bé ja que sols en serien dos i em deixarien a Atocha que tampoc no és gens lluny de casa. Veurem.

Madrid, 12 de desembre.