24 de desembre, 2005

Reflexió de Nadal

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca...


Hi ha aproximadament 1.000 milions de persones al món, la sexta part, que viuen en la pobresa extrema. Els seus ingressos tan sols són uns cèntims al dia. Són persones que s’enfronten a desafiaments desconeguts pel món ric actual.

Les persones que tenen les necessitats bàsiques cobertes de forma precària, els pobres a seques, son uns altres 1500 milions. Se’n diu (?) la pobresa moderada. Junt amb els anteriors representen el 40% de població mundial.

Uns 2500 milions estan en el món de les rendes mitges, encara que no se’ls reconeixeria com a part de les classes mitges segons criteris dels països rics.

Finalment hi ha 1000 milions, una altra sexta part de la humanitat, que pertanyem a les rendes altes. En aquest tram, hi ha pobresa relativa. Són aquelles persones que tenen un nivell d’ingressos per sota d’una proporció donada de la renda nacional. Per ex. el 25% del PIB per càpita a Espanya és uns 5000 $. A la Xina el PIB per càpita és de 5600$

Lectura recomanada: “El fin de la pobrezaJeffrey SACHS, Ed, Debate, M-2005.

De la introducció del autor:
“¿Tendremos el buen criterio de emplear sabiamente nuestra riqueza para sanear un planeta dividido, poner fin al sufrimiento de quienes todavía están atrapados por la pobreza y forjar un vínculo común de humanidad, seguridad y metas compartidas entre culturas y pueblos?”

Del proleg del cantat de U-2, Bono. Dues frases:
“La igualdad es una idea grandiosa, relacionada con la libertad, pero se trata de una idea que no está libre de costes. Si somos serios, tenemos que estar dispuestos a pagar el precio.”

“No podemos decir que nuestra generación no sabía cómo hacerlo; no podemos decir que nuestra generación no podía permitírselo; tampoco podemos decir que nuestra generación carecía de razones para hacerlo. Está en nuestras manos.”


Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-,
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora dels postres
i desprès de mirar-nos arrencarà a plorar.
Joan Salvat-Papasseit

Mataró, 24 de desembre.