La retallada del sou.

També en sóc afectat per la “retallada”. No és que els Diputats/es ens haguem rebaixat el sou, ens l’han rebaixat (més enllà dels que diuen els diaris, encara no sabem quan i en quins conceptes). Sí, som una Assemblea, però no funcionem assembleariament. El Govern de la Cambra dels Diputats correspon a la seva Mesa i aquest òrgan decideix, havent escoltat a la Junta de Portaveus, com ha d’anar la gestió del conjunt.

Per donar exemple, o per justícia com em va retopar un company, el sou dels “polítics” també s’ha de tocar, rebaixant-lo. S’està fent també a altres països. Si cobrem de la caixa nodrida pels impostos recaptats dels ciutadans i aquests baixen per causa de la crisi, la retallada de les despeses també ens ha d’afectar. Sens dubte i sense discussió. També som part del capítol I dels pressupostos: despeses de personal.

Ara bé, la retribució no és sols el sou. Fa uns anys, no gaires, crec que tres, el Congrés dels Diputats va establir pels seus components un augment de la seva retribució en forma d’una aportació de l’”empresa” a un Pla de Pensions, en contraprestació de la congelació de sous que portem a sobre des de l’origen d’aquesta legislatura.

Ja fa temps que moltes empreses i institucions van iniciar aquesta via d’aportacions a estalvi forçós (no es pot tocar fins arribar a l’edat legal de jubilació) com a complement salarial dels seus treballadors. Si ja hi ha una aportació forçosa a l’estalvi, s’obre la possibilitat d’alliberar una possible aportació voluntària per aquest concepte que evidentment permetria altres disposicions de consum i/o d’estalvi.

Ara bé, en la situació actual aquesta argumentació es pot girar al revés. Si el que es tracta és justament, per justícia, de forma justa, reduir les retribucions percebudes, concentrar la retallada en aquesta partida podria ser una mesura pertinent ja que permetria un conjunt de possibilitats voluntàries més efectives des del punt de vista de l’economia en la situació actual. Així, si el retall fos en l’estalvi obligatori o forçós s’obririen altres possibilitats: mantenir el consum (que no aniria malament en aquests moments); reduir l’endeutament particular (fet que tampoc aniria malament); o incrementar l’estalvi voluntari o forçós si així es creu convenient des d’opcions personals que segurament serien molt millor acceptades.

Hauré de buscar el meu enllaç sindical.

Madrid, 25 de maig.