En una recent reunió del GPSC vaig acabar una meva intervenció amb una referència als fets d’octubre del 34. Venia al cas en relació als nostres debats actuals sobre el desllorigament final del procés de reforma estatutari.
El company Sixte Moral ho va agafar al vol i aprofita per regalar-me un llibre que no coneixia: “Abans del sis d’octubre (un dietari)” d’Amadeu Hurtado. Quaderns Crema, B-2008. En Sixte és vilanoví com l’autor del llibre, va ser també Alcalde de la seva ciutat i té un punt d’heterodòxia que comparteixo. Gràcies per la recomanació i l’obsequi, amic!
Anem al llibre. L’autor fou un advocat que va tenir rellevància en la política catalana dels anys trenta, malgrat que sempre li va costar subjectar-se a la política de partit (dels partits d’aquella època). Va pertànyer a Acció Catalana i s’exilià desprès de la Guerra Civil. L’obra recull el dietari que va escriure entre el 29 de maig i el 15 de setembre del 1934 arran de la seva participació destacada en el plet entre el Govern de la Generalitat i el de la República per l’aprovació de la Llei de Contractes de Conreus.
És tota una descripció de la política, de com es feia llavors (potser diferent d’ara, no ho sé pas prou), dels qui la feien i les seves qualitats i condicionants, de l’ambient periodístic i partidari a casa nostra i a Madrid (amb unes lleus però aclaridores referències europees), del funcionament de les Institucions i les persones que hi eren al davant: l’Estat, el Govern, el legislatiu, els Tribunals,… Tot des d’un particular punt de vista, m’ha semblat certament meritocràtic i juridicista.
El que he trobat més interessant és el paral·lelisme i la semblança entre aquella situació, i com es movien els seus agents, amb la realitat actual i les seves vicissituds en les relacions Catalunya -Espanya. El llibre porta com afegit de cloenda el text d’un discurs que va pronunciar Hurtado a Perpinyà el 1945 que crec que ve a resumir i sintetitzar el seu pensament sobre el catalanisme: “¿Cal revisar el catalanisme?”, el títol ja tot un manifest.
“Era una nova comprovació d’un fet que he remarcat moltes vegades, o sigui, que Catalunya no ha produït, ni per ara pot produir, cap altre tipus de polític que l’agitador, propens a la protesta com el mateix poble i destre en aprofitar qualsevol motiu d’ordre sentimental per a fer por a l’adversari mentre duri la foguerada. Des de la Lliga fins al sindicalisme, la història de Catalunya s’ha descabdellat sempre amb aquest mateix patró i al mateix ritme. Potser no val la pena entestar-se en voler canviar-lo. Però aquesta vegada semblava que pel fet de tenir el Govern d’una Catalunya autònoma s’havia d’anar amb més compte perquè la política tradicional ha de portar com a conseqüència el donar al poble la sensació que la República, tot i haver reconegut l’autonomia catalana, és tan odiable com la monarquia, i això, a més d’injust, pot esser funest.” (pag 59).
Madrid, 24 de maig.
El company Sixte Moral ho va agafar al vol i aprofita per regalar-me un llibre que no coneixia: “Abans del sis d’octubre (un dietari)” d’Amadeu Hurtado. Quaderns Crema, B-2008. En Sixte és vilanoví com l’autor del llibre, va ser també Alcalde de la seva ciutat i té un punt d’heterodòxia que comparteixo. Gràcies per la recomanació i l’obsequi, amic!
Anem al llibre. L’autor fou un advocat que va tenir rellevància en la política catalana dels anys trenta, malgrat que sempre li va costar subjectar-se a la política de partit (dels partits d’aquella època). Va pertànyer a Acció Catalana i s’exilià desprès de la Guerra Civil. L’obra recull el dietari que va escriure entre el 29 de maig i el 15 de setembre del 1934 arran de la seva participació destacada en el plet entre el Govern de la Generalitat i el de la República per l’aprovació de la Llei de Contractes de Conreus.
És tota una descripció de la política, de com es feia llavors (potser diferent d’ara, no ho sé pas prou), dels qui la feien i les seves qualitats i condicionants, de l’ambient periodístic i partidari a casa nostra i a Madrid (amb unes lleus però aclaridores referències europees), del funcionament de les Institucions i les persones que hi eren al davant: l’Estat, el Govern, el legislatiu, els Tribunals,… Tot des d’un particular punt de vista, m’ha semblat certament meritocràtic i juridicista.
El que he trobat més interessant és el paral·lelisme i la semblança entre aquella situació, i com es movien els seus agents, amb la realitat actual i les seves vicissituds en les relacions Catalunya -Espanya. El llibre porta com afegit de cloenda el text d’un discurs que va pronunciar Hurtado a Perpinyà el 1945 que crec que ve a resumir i sintetitzar el seu pensament sobre el catalanisme: “¿Cal revisar el catalanisme?”, el títol ja tot un manifest.
“Era una nova comprovació d’un fet que he remarcat moltes vegades, o sigui, que Catalunya no ha produït, ni per ara pot produir, cap altre tipus de polític que l’agitador, propens a la protesta com el mateix poble i destre en aprofitar qualsevol motiu d’ordre sentimental per a fer por a l’adversari mentre duri la foguerada. Des de la Lliga fins al sindicalisme, la història de Catalunya s’ha descabdellat sempre amb aquest mateix patró i al mateix ritme. Potser no val la pena entestar-se en voler canviar-lo. Però aquesta vegada semblava que pel fet de tenir el Govern d’una Catalunya autònoma s’havia d’anar amb més compte perquè la política tradicional ha de portar com a conseqüència el donar al poble la sensació que la República, tot i haver reconegut l’autonomia catalana, és tan odiable com la monarquia, i això, a més d’injust, pot esser funest.” (pag 59).
Madrid, 24 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada