Per quatre vegades a la Comissió de Pressupostos: al Governador del Banc d’Espanya, als Secretaris d’Estat d’Hisenda i Pressupostos i d’Economia, al Secretari General de Pressupostos, i pel que sembla a totes les altres Comissions, els portaveus del PP han començat les seves intervencions amb una fitxa estàndard sobre el tema: “Manté el Govern les previsions contingudes al quadre macroeconòmic fet el juliol, després dels darrers esdeveniments dels mercats financers?”, i una descripció força tremendista de la situació i l’acusació de falta de reacció del Govern.
La resposta del Govern és que si, que mantenen les previsions però que cal estar atents, i les intervencions del portaveus del GP Socialista la recolzen.
Tot és qüestió del nivell de confiança, o de desconfiança, de qui planteja la pregunta i qui formula la resposta. El Governador del Banc d’Espanya recomana que cal ser prudents ja que hi ha un escenari nou del que encara no es disposen les dades suficients per valorar-lo (en la línia del que ja havia dit setmanes enrere). Per l’oposició -bé, pel PP, els altres no hi eren- el panorama (i qualsevol noticia de diari o indicador negatiu, per mínim o nimi que sigui) ha de comportar un canvi en la política econòmica a fer. Pel Govern i pel grup parlamentari, que el recolza la solidesa de l’economia espanyola: creixement, ocupació, estabilitat pressupostaria, nivell d’endeutament públic,... permetent mantenir unes previsions que ja de per si eren prudents i a la baixa respecte a les d’aquest any 2007.
Tenim suficient “coixí” per fer front a escenaris pessimistes i negatius, si és que arriben a donar-se. Què passaria si el PIB baixés el seu creixement fins el 2,7% l’any que ve? Doncs que continuaríem en creixement i d’una magnitud superior a la que té França enguany! I què passaria si no s’assolís el superàvit previst del 1,15% sobre el PIB? Res dramàtic, ja que potser el 2007 en lloc del 1,3% previst assolirem el 1,8% com l’any passat (que és la meva aposta), i podríem continuar, o no, reduint el deute que es manté estable en volum i baixa continuadament en relació al PIB. (ara està al 37% que és una de les taxes més baixes entre els països de la U.E.)
Propostes com les que s’han fet de que cal augmentar més el superàvit, reduir més els impostos i augmentar més les despeses son impossibles conjuntament, alhora que segurament el fonamentalisme del superàvit seria contrari a una necessària política anticíclica.
Wait and see. Esperar i veure. Hi ha marge per la prudència i per reaccionar si cal. Ja veurem si cal fer-ho. Cal tenir més confiança en la nostra situació. Això sí que és veritable patriotisme!
Dedicat, carinyosament, a la portaveu del PP, Fátima Báñez
Madrid, 11 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada