La tensió de l’actualitat comporta agitació a la Carrera de San Jerónimo. El Ministre de l’Interior compareix per explicar el resultat d’un any de funcionament del carnet per punts, amb els morts a les carreteres per entremig. I quasi a la mateixa hora el Governador del Banc d’Espanya també compareix per donar la seva visió de la situació financera i les turbulències actuals.
Corazón partido. Sóc membre de la Comissió de Seguretat Vial, però la responsabilitat en el proper debat pressupostari m’obliga a escoltar a MAFO.
El Governador explica què està passant. Podríem parlar de l’efecte “papallona” i la seva extensió llunyana, o de l’aparició d’una “panerola” com a advertència de que n’hi ha més (aquesta reflexió és meva, no del Governador). Anirem veient com va evolucionant aquesta situació iniciada als EUA, la seva repercussió a la UE i finalment com ens pot afectar a Espanya. Pel nostre sistema financer no cal patir (sembla). La continuïtat del nostre creixement dependrà de la confiança dels consumidors i de la demanda externa, però que en cap cas hi ha perspectives de recessió. Ha augmentat l’incertesa, per les connexions que es donen en un món globalitzat, però es mantenen les bones expectatives.
Cal fer un seguiment de tres coses: La mida de la desacceleració de l’economia dels EUA. Els efectes sobre la liquiditat a la UE. I la confiança de les empreses i consumidors. La prudència diu que cal esperar i veure. Pot passar que després de les turbulències tot continuï igual que abans. No hi ha dades, ara per ara, que indiquin que hi ha un canvi en la situació.
Tenim elements de fortalesa: l’estat de les finances públiques, estabilitat i superàvit. I tenim elements de debilitat: especialment el sector exterior (que mentre no hi hagin problemes de liquiditat no és problema). La vulnerabilitat de l’economia espanyola es deu al seu dinamisme.
Per tant, prudència i cautela. Mantenir la política pressupostaria que s’ha vingut fent fins ara. No hi ha d’haver augment de la despesa (avís pel proper debat pressupostari).
Madrid, 18 de setembre.
Corazón partido. Sóc membre de la Comissió de Seguretat Vial, però la responsabilitat en el proper debat pressupostari m’obliga a escoltar a MAFO.
El Governador explica què està passant. Podríem parlar de l’efecte “papallona” i la seva extensió llunyana, o de l’aparició d’una “panerola” com a advertència de que n’hi ha més (aquesta reflexió és meva, no del Governador). Anirem veient com va evolucionant aquesta situació iniciada als EUA, la seva repercussió a la UE i finalment com ens pot afectar a Espanya. Pel nostre sistema financer no cal patir (sembla). La continuïtat del nostre creixement dependrà de la confiança dels consumidors i de la demanda externa, però que en cap cas hi ha perspectives de recessió. Ha augmentat l’incertesa, per les connexions que es donen en un món globalitzat, però es mantenen les bones expectatives.
Cal fer un seguiment de tres coses: La mida de la desacceleració de l’economia dels EUA. Els efectes sobre la liquiditat a la UE. I la confiança de les empreses i consumidors. La prudència diu que cal esperar i veure. Pot passar que després de les turbulències tot continuï igual que abans. No hi ha dades, ara per ara, que indiquin que hi ha un canvi en la situació.
Tenim elements de fortalesa: l’estat de les finances públiques, estabilitat i superàvit. I tenim elements de debilitat: especialment el sector exterior (que mentre no hi hagin problemes de liquiditat no és problema). La vulnerabilitat de l’economia espanyola es deu al seu dinamisme.
Per tant, prudència i cautela. Mantenir la política pressupostaria que s’ha vingut fent fins ara. No hi ha d’haver augment de la despesa (avís pel proper debat pressupostari).
Madrid, 18 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada