Els parlamentaris estan esvalotats. Un cop lliurats formalment els pressupostos al Congrés els diputats i diputades s’han llençat a veure “que hay de lo mio”. Província a província es mira quines inversions hi ha; si hi ha, o no, allò que es volia; si n’hi ha més, o menys, que l’any passat; si es pot atacar al adversari local dient el que ara si hi ha o remarcar el que no torna a ser-hi; si s’han creat greuges nous o s’han resolt els vells; si s’ha afavorit més a uns que als altres.
Han de comparèixer davant els electors de la seva circumscripció i dels seus companys que els demanaran comptes del que han aconseguit, i molt més concretament dels mitjans de comunicació locals que ja esperen delerosos titulars per impactar i controvèrsies per omplir els seus espais.
Poca visió del conjunt. Poc debat, encara, sobre la totalitat. Sols si hi ha el pont demanat. Si hi és, l’any que ve ja lluitarem per que hi passi un riu per sota.
Han de comparèixer davant els electors de la seva circumscripció i dels seus companys que els demanaran comptes del que han aconseguit, i molt més concretament dels mitjans de comunicació locals que ja esperen delerosos titulars per impactar i controvèrsies per omplir els seus espais.
Poca visió del conjunt. Poc debat, encara, sobre la totalitat. Sols si hi ha el pont demanat. Si hi és, l’any que ve ja lluitarem per que hi passi un riu per sota.
Madrid, 26 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada