Confessió.

Torno a casa desprès de la meva deslocalització setmanal a Madrid. A TV3 reprenen el “Polònia”. Confesso que al acabar el programa em vaig sentir molt desmoralitzat. Vidriòlic i demolidor.

Així, setmana rere setmana. Algú creu que cal preguntar-se després per les causes de l’abstenció? Ja sé que els polítics estem desprestigiats i amb tota seguretat és culpa nostra a nivell col·lectiu. Però a nivell individual dol molt. Un es planteja tirar la tovallola. És evident que hi estem perquè volem. Alguns perquè pensem que tenim un compromís i un deute amb la societat i amb la nostra gent. Podem fer-nos a un costat, abandonar, mirar-ho des de fora o fins hi tot ni això. Passar. Ja n’hi hauran uns altres, no? Quina obligació tenim? Per no tenir cap reconeixement i fins i tot menyspreu... Al cap i a la fi alguna cosa ja hem fet particularment per haver complert amb la nostra consciència, amb un mateix, que és el que de veritat compta.

Però...
no he de seguir mai el meu somni,
i em quedaré aquí fins a la mort.

Més reflexions. Aquesta crítica, es configura com una alternativa, o es queda en un divertiment anarcoide? Si és sols això darrer, com sembla (encara que en tinc dubtes), no és una irresponsabilitat, i/o un sectarisme, fer-ho des d’un mitjà públic? No m’ho compareu amb “L’Esquella de la Torratxa”. Allò anava a càrrec de les butxaques dels que la feien, no de les dels contribuents o dels consumidors.

Per cert, Joan (Majó): “N’estàs segur del que es fa a casa teva?” Segurament em diràs que si i encara ho entendré menys.

Mataró, 14 de setembre.