1. En un món globalitzat qualsevol moviment econòmic per petit que sigui es transmès ràpidament pels mitjans també globalitzats. Uns actius financers, crèdits hipotecaris, que trontollen en algunes entitats financeres dels E.U.A. provoquen i traslladen neguits al conjunt del sistema.
Ja hi som! Tenim un element per qüestionar la bona marxa de l’economia espanyola. El cert és que la possessió d’actius d’aquesta mena per entitats espanyoles, indirectament per via de la titularització d’aquells actius, és molt petita. Consegüentment els perills i les pors de transmissió de risc és ben escassa. Però, l’economia (la seva percepció) té un component psicològic important, i l’agitació mediàtica d’aquests temes no ajuda a tranquil·litzar als seus agents. Ara per ara, doncs, les ones que ens poden arribar d’aquest impacte són petites, a menys que l’epicentre trontolli fortament fet que les instàncies reguladores ja vetllaran perquè no succeeixi ja que hi estan molt al sobre.
2. Alguns aliments, molt sensibles també mediàticament i en el subconscient dels ciutadans/es, sembla que experimenten, o experimentaran, augments de preu. Parlem del pa (els cereals) i la llet.
Ja hi som! Tornem-hi! Noves amenaces, en aquest cas via augment del IPC, per l’economia espanyola. En el cas dels cereals sembla que la puja pot venir donada per una menor oferta per desviació de la producció cap a altres productes (biocombustibles). Però no sembla, a nivell mundial, que aquest argument es pugui sostenir massa. És més consistent el fet de que la collita no ha estat gaire bona. Però, no enganyem al personal. Quan es despatxa una barra de pa aquesta incorpora en el preu molts més costos que els de les matèries primes (bàsicament la farina) amb que s’elabora. Ja no hi ha pràcticament forners com els d’abans, de forn i despatx propis. Ara un el fabrica, un altre el distribueix i un altre el despatxa. Probablement el cost de les matèries primes en el preu d’una barra de pa no va més enllà del 10% del seu preu final. Llavors, com pot un fort augment de la matèria prima comportar un fort augment en el preu final? Una mica de responsabilitat i d’explicació correcta!
En el cas de la llet sembla que curiosament desprès de molts anys de parlar d’excedents a la U.E. ara els xinesos s’estan aficionat a consumir-ne. I clar, l’estirada de la demanda és molt forta i provoca un increment de preu. De ser certa aquesta explicació caldria pensar que serà conjuntural. Bons son els xinesos per no produir dins de poc temps per ells mateixos el que necessiten. Per tant rebaixem la por. Aigualim-la (mai tant ben dit).
3. Tots els analistes parlen d’una ralentització del creixement econòmic. Des de l’any 2002 va cap amunt. Cada any millor que l’anterior. Ara estem al 4,1%/4,-% segons les darreres dades conegudes, el creixement més fort després del xinès entre les economies importants, doblant els creixements dels països del nostre entorn. D’acord, la construcció es desaccelera (Veurem a l’hora de la veritat, potser hi haurà efervescència de construcció pública que prendrà el relleu). Potser la indústria no tirarà tant, especialment si es confirma el menor creixement de la locomotora alemanya. També, es cert, que l’elevat creixement que tenim és difícil mantenir-lo sempre.D’aquí que els analistes de dins i de fora parlin per l’any que ve de 3,3%/3,4% de creixement.
Ja hi som! S’ha acabat el dolç moment econòmic! Home, ja voldrien alguns països veïns créixer a aquestes taxes previstes que fa temps que ni oloren, ni tenen perspectives de fer-ho.
Per tant, valorem correctament (i positivament) els indicadors econòmics que continuen dient-nos que l’economia va per ara força bé.
Madrid, 11 de setembre.
Ja hi som! Tenim un element per qüestionar la bona marxa de l’economia espanyola. El cert és que la possessió d’actius d’aquesta mena per entitats espanyoles, indirectament per via de la titularització d’aquells actius, és molt petita. Consegüentment els perills i les pors de transmissió de risc és ben escassa. Però, l’economia (la seva percepció) té un component psicològic important, i l’agitació mediàtica d’aquests temes no ajuda a tranquil·litzar als seus agents. Ara per ara, doncs, les ones que ens poden arribar d’aquest impacte són petites, a menys que l’epicentre trontolli fortament fet que les instàncies reguladores ja vetllaran perquè no succeeixi ja que hi estan molt al sobre.
2. Alguns aliments, molt sensibles també mediàticament i en el subconscient dels ciutadans/es, sembla que experimenten, o experimentaran, augments de preu. Parlem del pa (els cereals) i la llet.
Ja hi som! Tornem-hi! Noves amenaces, en aquest cas via augment del IPC, per l’economia espanyola. En el cas dels cereals sembla que la puja pot venir donada per una menor oferta per desviació de la producció cap a altres productes (biocombustibles). Però no sembla, a nivell mundial, que aquest argument es pugui sostenir massa. És més consistent el fet de que la collita no ha estat gaire bona. Però, no enganyem al personal. Quan es despatxa una barra de pa aquesta incorpora en el preu molts més costos que els de les matèries primes (bàsicament la farina) amb que s’elabora. Ja no hi ha pràcticament forners com els d’abans, de forn i despatx propis. Ara un el fabrica, un altre el distribueix i un altre el despatxa. Probablement el cost de les matèries primes en el preu d’una barra de pa no va més enllà del 10% del seu preu final. Llavors, com pot un fort augment de la matèria prima comportar un fort augment en el preu final? Una mica de responsabilitat i d’explicació correcta!
En el cas de la llet sembla que curiosament desprès de molts anys de parlar d’excedents a la U.E. ara els xinesos s’estan aficionat a consumir-ne. I clar, l’estirada de la demanda és molt forta i provoca un increment de preu. De ser certa aquesta explicació caldria pensar que serà conjuntural. Bons son els xinesos per no produir dins de poc temps per ells mateixos el que necessiten. Per tant rebaixem la por. Aigualim-la (mai tant ben dit).
3. Tots els analistes parlen d’una ralentització del creixement econòmic. Des de l’any 2002 va cap amunt. Cada any millor que l’anterior. Ara estem al 4,1%/4,-% segons les darreres dades conegudes, el creixement més fort després del xinès entre les economies importants, doblant els creixements dels països del nostre entorn. D’acord, la construcció es desaccelera (Veurem a l’hora de la veritat, potser hi haurà efervescència de construcció pública que prendrà el relleu). Potser la indústria no tirarà tant, especialment si es confirma el menor creixement de la locomotora alemanya. També, es cert, que l’elevat creixement que tenim és difícil mantenir-lo sempre.D’aquí que els analistes de dins i de fora parlin per l’any que ve de 3,3%/3,4% de creixement.
Ja hi som! S’ha acabat el dolç moment econòmic! Home, ja voldrien alguns països veïns créixer a aquestes taxes previstes que fa temps que ni oloren, ni tenen perspectives de fer-ho.
Per tant, valorem correctament (i positivament) els indicadors econòmics que continuen dient-nos que l’economia va per ara força bé.
Madrid, 11 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada