Excepcionalment faré un comentari sobre temes de Mataró. El director del Capgros.com em suggereix si puc escriure sobre el fet dels 10 anys de l’Informe de Conjuntura Socioeconòmica que elabora, publica i presenta públicament l’Ajuntament de Mataró.
L’Ernest Lluch, en una de les darreres converses que vaig tenir amb ell, em va dir que l’economia (en general) anava cada cop millor perquè els economistes sabíem cada vegada més coses del seu funcionament. La nostra no és una “ciència” gaire antiga i realment, com en totes les ciències socials, se’n sap més aviat poc del seu exacte funcionament. Les prediccions són força inexactes encara. Però tot allò que aconseguim objectivar, quantificar, fer-ne series estadístiques, contribueix a percebre millor el seu funcionament i consegüentment poder-hi actuar, si és precís, o actuar-hi amb més precisió si s’és cau.
Quan faig explicacions sobre hisenda local començo dient als qui m’escolten que cal tenir una correcta percepció de la localitat on som. El què és cada poble, vila o ciutat ve determinat per condicionants d’ordre històric, geogràfic, social, econòmic i polític, i pretendre actuar, ja sigui en l’àmbit privat com públic, sense tenir-ne coneixement o, si es coneixen, sense voler tenir-los en compte, porta generalment al fracàs o a l’acció estèril.
L’Ajuntament de Mataró publica des de fa temps alguns treballs que ajuden força a comprendre la nostra ciutat i consegüentment faciliten l’adopció i avaluació de les polítiques (actuacions) que es fan o es proposen, tant de la pròpia administració municipal com pels agents socials que actuen en el nostre municipi, alhora que també dóna elements d’anàlisi més enllà del nostre terme L’Informe de la Conjuntura socioeconòmica, que ara ja compleix 10 anys, n’és un d’ells. (Aprofito per indicar que l’estudi de població també és molt apreciat pels estudiosos forans d’aquest tema pel seu rigor)
L’Informe de Conjuntura recull semestralment un conjunt de dades sobre població, activitat econòmica i activitat social a la ciutat emmarcades en el context territorial en que estem. Acostuma a presentar les dades corresponents al període analitzat amb l’acompanyament de les dades de períodes anteriors, establint així una curta sèrie que ajuda a millorar la interpretació. Es tracta, doncs, d’imatges d’un tall temporal. Però les pel·lícules es fan d’ajuntar imatges i ara amb els 10 anys de la primera publicació i les 21 imatges establertes podem confegir la pel·lícula d’un període, a cavall entre dos segles, que ja comencem a veure i a acceptar que ha representat canvis importants a la nostra societat, i també a la nostra població que hi està dintre.
L’informe sempre ha anat acompanyat d’un estudi sobre un tema monogràfic que podia ser d’interès i/o d’actualitat. En el darrer número, com no podia ser d’altra manera, l’estudi monogràfic és la pel·lícula d’aquest deu anys, i crec que sols un cop d’ull al quadre que tanca el document i que sintetitza els indicadors d’aquest període (taula 112), i el seu anàlisi, permet copsar com ha evolucionat la nostra ciutat i fer-ne la valoració, que evidentment serà subjectiva de cadascú. Creixement de població, composició demogràfica, composició social, ocupació, variació de l’economia, ús dels recursos i serveis públics, sostenibilitat, societat de la informació,... La suma de consideracions de la variació de cadascun d’aquest indicadors, a tall d’històries paral·leles que s’entrecreuen, en dóna el resultat de com hem arribat a ser el que som avui en dia i previsiblement ens dona pistes per veure cap a on estem anant i què esdevindrem en el futur.
La meva actual condició de semi-expatriat em va impedir ser en la presentació pública de l’informe que sempre s’ha aprofitat per que alguna personalitat preferentment acadèmica glosés algun aspecte del treball. Aquesta vegada el bon amic i col·lega Xavier Subirats va moderar un “panel” de comentaristes prou interessant i d’alçada.
Cal felicitar als redactors de l’informe (bona feina, Arderiu!) i demanar al nostre Ajuntament que perseveri i no defalleixi en la feina de proporcionar als que volem comprendre la nostra societat les eines per poder-ho fer.
Mataró, 13 d’octubre.
L’Ernest Lluch, en una de les darreres converses que vaig tenir amb ell, em va dir que l’economia (en general) anava cada cop millor perquè els economistes sabíem cada vegada més coses del seu funcionament. La nostra no és una “ciència” gaire antiga i realment, com en totes les ciències socials, se’n sap més aviat poc del seu exacte funcionament. Les prediccions són força inexactes encara. Però tot allò que aconseguim objectivar, quantificar, fer-ne series estadístiques, contribueix a percebre millor el seu funcionament i consegüentment poder-hi actuar, si és precís, o actuar-hi amb més precisió si s’és cau.
Quan faig explicacions sobre hisenda local començo dient als qui m’escolten que cal tenir una correcta percepció de la localitat on som. El què és cada poble, vila o ciutat ve determinat per condicionants d’ordre històric, geogràfic, social, econòmic i polític, i pretendre actuar, ja sigui en l’àmbit privat com públic, sense tenir-ne coneixement o, si es coneixen, sense voler tenir-los en compte, porta generalment al fracàs o a l’acció estèril.
L’Ajuntament de Mataró publica des de fa temps alguns treballs que ajuden força a comprendre la nostra ciutat i consegüentment faciliten l’adopció i avaluació de les polítiques (actuacions) que es fan o es proposen, tant de la pròpia administració municipal com pels agents socials que actuen en el nostre municipi, alhora que també dóna elements d’anàlisi més enllà del nostre terme L’Informe de la Conjuntura socioeconòmica, que ara ja compleix 10 anys, n’és un d’ells. (Aprofito per indicar que l’estudi de població també és molt apreciat pels estudiosos forans d’aquest tema pel seu rigor)
L’Informe de Conjuntura recull semestralment un conjunt de dades sobre població, activitat econòmica i activitat social a la ciutat emmarcades en el context territorial en que estem. Acostuma a presentar les dades corresponents al període analitzat amb l’acompanyament de les dades de períodes anteriors, establint així una curta sèrie que ajuda a millorar la interpretació. Es tracta, doncs, d’imatges d’un tall temporal. Però les pel·lícules es fan d’ajuntar imatges i ara amb els 10 anys de la primera publicació i les 21 imatges establertes podem confegir la pel·lícula d’un període, a cavall entre dos segles, que ja comencem a veure i a acceptar que ha representat canvis importants a la nostra societat, i també a la nostra població que hi està dintre.
L’informe sempre ha anat acompanyat d’un estudi sobre un tema monogràfic que podia ser d’interès i/o d’actualitat. En el darrer número, com no podia ser d’altra manera, l’estudi monogràfic és la pel·lícula d’aquest deu anys, i crec que sols un cop d’ull al quadre que tanca el document i que sintetitza els indicadors d’aquest període (taula 112), i el seu anàlisi, permet copsar com ha evolucionat la nostra ciutat i fer-ne la valoració, que evidentment serà subjectiva de cadascú. Creixement de població, composició demogràfica, composició social, ocupació, variació de l’economia, ús dels recursos i serveis públics, sostenibilitat, societat de la informació,... La suma de consideracions de la variació de cadascun d’aquest indicadors, a tall d’històries paral·leles que s’entrecreuen, en dóna el resultat de com hem arribat a ser el que som avui en dia i previsiblement ens dona pistes per veure cap a on estem anant i què esdevindrem en el futur.
La meva actual condició de semi-expatriat em va impedir ser en la presentació pública de l’informe que sempre s’ha aprofitat per que alguna personalitat preferentment acadèmica glosés algun aspecte del treball. Aquesta vegada el bon amic i col·lega Xavier Subirats va moderar un “panel” de comentaristes prou interessant i d’alçada.
Cal felicitar als redactors de l’informe (bona feina, Arderiu!) i demanar al nostre Ajuntament que perseveri i no defalleixi en la feina de proporcionar als que volem comprendre la nostra societat les eines per poder-ho fer.
Mataró, 13 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada