La "fuga" de Corpus...

La meva àvia materna era sastressa. A casa ens explicava que en el seu temps quan arribava la diada del Corpus tot eren presses per acabar els vestits per anar a la processó. Calia fer goig per aital diada, ja recordeu allò del “tres días hay en el año...”. Per tant, al taller de la sastreria tothom s’avocava a la feina i d’aquí la dita per explicar una acció feta amb presses: “La fuga de Corpus, tres en un trau”.

El dimecres al Congrés el Govern va superar les sis esmenes a la totalitat que es van presentar enguany als Pressupostos per l’any que ve. Eren quasi bé les vuit del vespre.

Doncs bé. Segons els, per mi inexplicables, procediments parlamentaris quedaven sols vint-i-quatre hores, fins a les vuit del vespres de l’endemà, per presentar per part dels grups parlamentaris esmenes parcials al text just acabat d’aprovar. És de suposar que en aquell moment els grups ja tenien el gruix de la feina feta i apunt per presentar. Mira que si alguna vegada es retornen els Pressupostos per que triomfen les esmenes a la totalitat...!

Com que ja no es pot modificar el total aprovat si es proposa una alta –un increment d’una partida en concret- cal acompanyar-la a més de l’explicació pertinent de la baixa –reducció- corresponent a una altra partida. El recurs fàcil és fer els càrrecs contra la secció 31 del Pressupost que és el calaix de sastre de despeses de diversos ministeris (2.490 milions d’euros que representa el 0,71% de la despesa consolidada). Si mai arribéssim a sumar les propostes contra aquesta partida potser doblaríem el pressupost. Un altra recurs és carregar-ho a les partides de despeses de funcionament de cada Ministeri, sempre es pot fer demagògia amb els consums. I ja més difícil és buscar partides concretes que representin alternatives d’actuació: proposo fer una cosa i que se’n deixi de fer una altra. Les despeses militars també és per alguns un altre recurs fàcil.

Les vint-i-quatre hores esmentades esdevenen un període d’activitat frenètica per arribar a temps per presentar les esmenes ben fetes. Ahir es va haver de demanar ampliar el termini, fins a les dotze de la nit, per complir. Encara no sé quantes n’hi ha al final. L’any passat van ser més de 3.600. Hi haurà una setmana per veure-les, i a l’altra es dictaminaran en tres dies en Comissió i cap al Ple que en tres dies més se les ventilarà. I després cap al Senat que repetirà presses i corre-cuites. Tot un disparatat procediment que en gran part és estèril!

Mataró, 26 d’octubre.