20 d’octubre, 2007

El debat dels 2500 euros.


Escoltant les intervencions del grups parlamentaris a la tribuna del Congrés en el debat del “PROYECTO DE LEY por la que se establece la deducción por nacimiento o adopción en el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y la prestación económica de pago único por nacimiento o adopción de la Seguridad Social." "BOCG. Congreso de los Diputados, serie A, número 145-1, de 7 de septiembre de 2007. (Núm. expte. 121/000145)" hauria cregut que el Govern es quedaria sol amb l’únic recolzament del seu Grup parlamentari i consegüentment no s’aprovaria aquest “mediàtic” Projecte de Llei.

D’entrada el procediment emprat per debatre el Projecte, per tramitació directa i de lectura única, ja el feia sospitós. Evidentment es tracta d’un procediment especial per aconseguir una tramitació ràpida que ara s’usava per poder complir amb la voluntat expressada pel President del Govern en el debat de l’Estat de la Nació del juliol passat on sorpresivament va anunciar la implantació del famós ajut dels 2.500 euros per naixement o adopció, en lloc d’anunciar la seva proposta i consegüent tramitació.

Cesarisme! Electoralisme! Precipitació! Mesura inadequada! Invasió de competències! En volem més! Desqualificacions una rere una altra. Confesso que vaig patir, ja que alguna d’aquestes crítiques són certes i les comparteixo. L’obsessió malaltissa per l’obtenció del titular als medis i el seu impacte a l’opinió va portar a l’equip presidencial a proposar, en la forma i en el fons, una mesura discutible, o que hauria estat convenient discutir-la una mica i en calma.

Però, oh sorpresa! Els portaveus dels grups després de les dures desqualificacions al Projecte i al seu impulsor formal, el President Zapatero, anunciaven, amb forçada dialèctica, que votarien a favor o s’abstindrien en la votació. Cap d’ells va voler enfrontar-se amb el cost mediàtic davant l’opinió pública de mantenir el que creien que s’havia de fer, tombar la pretensió del Govern, perden tota autoritat moral en el seus retrets. Van perdre una bona oportunitat per reprovar, possiblement no una mesura concreta, sinó una forma d’actuació. Potser en el fons van pensar que ells també ho haguessin fer igual. Quina llàstima!

Així, sense cap vot en contra, amb l’abstenció (?!) de CiU i del PP es va aprovar aquesta proposta.

Mataró, 20 d’octubre.