Pressupostos '08. Xifres- i 6. Deute i superàvit.

Malgrat que des del inici de la presentació dels Pressupostos es diu que el deute de les administracions públiques (de la suma de totes elles) es redueix convé matisar aquesta afirmació. El que es redueix és el percentatge del volum del deute sobre el total del P.I.B. En efecte aquest va creixent (per enguany superarem en les previsions el bilió d’euros), mentre que el volum del deute públic de l’Estat (d’aquest solament) s’ha estancat, amb lleugeres oscil·lacions entorn el 310 milions d’euros. D’aquí que en termes percentuals el pes del deute porti una davallada imparable.

Quadre 9. (en milers d’euros)

*Previsions del deute i estimacions del PIB
**No es dedueix el Deute Públic en mans de les pròpies administracions (la S.S. per exemple)
Elaboració pròpia a partir de dades del INE i del MEH.

I en el quadre següent, l’evolució del percentatge del total del deute de totes les administracions. Per diferència es pot deduir el que aporten les altres administracions diferents de l’AGE.

Quadre 10.

En quant al superàvit, cal fer consideracions respecte al total, el de la suma de les administracions, o el de l’AGE. En aquest darrer cas, la diferencia dels ingressos sobre les despeses és de 6.196,53 milions d’euros que degudament corregit pels ajustaments acaba reduït a 3.309,89 milions que ve a ser un 0,3% del P.I.B. Millor dir, és un 2,17 % del total de les despeses de l’AGE. Això és molt o poc? Depèn, i sobre tot depèn si es gastés en despeses que es consolidessin per anys successius en els que no tenim la seguretat de disposar d’aquesta possibilitat d’incrementar la despesa. Ara que hi ha creixement econòmic el millor és dedicar aquesta possibilitat a continuar reduint l’endeutament com faria un assenyat pare de família amb la seva economia domèstica.

Pel que fa a la Seguretat Social la diferència entre els ingressos corrents 114.113,65 milions d’euros (bàsicament de cotitzacions socials) i les despeses 106.081,10 milions d’euros (bàsicament prestacions en forma de pensions i prestacions diverses) proporciona un superàvit. D’aquest, una part important, 6.814,38 milions d’euros s’aportaria com a major dotació del Fons de Reserva, que és el “racó” que es guarda per si venen vaques magres i poder garantir les prestacions als cotitzants. Aquest Fons de Reserva ara ja té un volum de 45.515,22 milions d’euros que s’incrementarien amb la dotació prevista pel 2008 (cal destacar que tampoc és una gran quantitat pel volum de compromisos que hauria d’afrontar). El debat que s’obre respecte a aquesta reserva és el model de gestió que ha de tenir per tal de fer-lo més efectiu, és a dir més rendible.

Si a tot això hi ajuntem l’objectiu de superàvit previst per les CCAA, d’un 0,25% més dels seus pressupostos aniríem a una xifra del 1,15% del total de les Administracions Públiques, inferior al que es va preveure pel 2007, que va ser del 1,30%, i del real que es va produir al 2006, del 1,83%. En la meva opinió, per les dades que es coneixen de l’evolució pressupostaria del 2007, crec que es superarà la previsió feta i s’acabarà més en la línia del 2006, pel que cal considerar de prudent, de força prudent, en el context econòmic actual la previsió feta pel 2008.

Quadre 11. Evolució dels resultats pressupostaris en termes de P.I.B.

Mataró, 14 d’octubre.