Racisme o pobresa mental?

És el mateix el racisme que la pobresa mental? Els dos conceptes són sinònims? Evidentment que no. Una acurada definició d’ambdós conceptes ens ho diria i em sembla que hi ha prou elements a la història per demostrar-ho. Potser la pobresa mental fa que sigui més probable que s’adoptin actituds racistes, però el veritable racisme és un concepte més elaborat que el que pot proporcionar la pobresa mental. Per tant, davant el tema de l’agressió que va patir una menor sud-americana fa uns dies de la que tots els mitjans en van plens, clarifiquem la causa i un cop aclarida afrontem el tema més precisament.

Quan es coneixen les característiques personals del agressor ens adonem immediatament que ens trobem davant d’una persona que pot ser titllada del que abans se’n deien “curt de gambals”, de “escasas luces”. La seva vida fins ara no és que hagi estat massa afavorida i la que l’espera, desprès del que ha fet, encara ho serà menys. Va se una acció fruit més de les característiques del personatge, que ves a saber si a més anava “col·locat”, que d’una actitud i concepció racista. Va ser contra una menor que és immigrada, però podia haver estat igual contra una persona de característiques diferents.

Vol dir això que l’estic exculpant? Res d’això. Ha fet una acció reprovable i socialment condemnable per la que ha de pagar (jurídicament ja es determinarà el fet, la culpa i la pena). Ara bé, no barregem la roba encara que mediàticament sigui molt rendible (i per les concepcions simplistes tranquil·litzadora). I sobretot, afrontem el problema de la causa real d’aquest fet. Quants pobres mentals conviuen amb nosaltres? Per quines causes ho són? Com se’ls ajuda, o perquè se’ls manté, en aquesta situació?.

Mataró, 28 d’octubre.