No havia vist mai cap d’aquests programes, els primers amb Zapatero i Rajoy. Visc la política contínuament, de forma que al vespre si estic davant la tele en costa concentrar-me en programes polítics especialment els debats i els col·loquis. De fet, la tele no és la principal font de distracció que tinc.
Ahir vaig veure un tros, no sencer i amb intermitències, d’aquest programa. No vaig veure Llamazares, sols la part final d’en Duran i una part d’en Carod.
Em va agradar el format. Ciutadans “normals”, es a dir, no polititzats especialment ni pretesament experts, fent les preguntes que els surten de les imatges, reals o virtuals, que porten al cap i que han adquirit del que vagament, o vigorosament, circula per l’espai públic.
Al marge que jo pugi estar o no d’acord amb les respostes que els polítics esmentats donaven, el que em va agradar molt va ser la possibilitat de trencar tòpics en directe i cara a cara.
Faríem molt per la convivència si els polítics i els mitjans de comunicació sortíssim del món tancat en que ens movem i sabéssim explicar al conjunt de la ciutadania quina és exactament la nostra feina, quines dificultats trobem en la acció política des de les respectives alternatives, i aconseguíssim clarificar cap en fora el què som, el què pretenem i com ho pensem fer.
Això pot ser molt pedagògic, malgrat que l’acció política, en general, va en sentit contrari.
Madrid, 17 d’octubre.
P.E.
M’ha arribat una foto del debat en que vaig participar sobre el Pressupost ’08 a TVE. Gràcies. La llàstima és que en lloc d’emetre’s en horari “normal” (il·lús de mi) es va fer en el meritori programa “Parlamento” que s’emet els dissabtes al matí per la 2 (!).
Ahir vaig veure un tros, no sencer i amb intermitències, d’aquest programa. No vaig veure Llamazares, sols la part final d’en Duran i una part d’en Carod.
Em va agradar el format. Ciutadans “normals”, es a dir, no polititzats especialment ni pretesament experts, fent les preguntes que els surten de les imatges, reals o virtuals, que porten al cap i que han adquirit del que vagament, o vigorosament, circula per l’espai públic.
Al marge que jo pugi estar o no d’acord amb les respostes que els polítics esmentats donaven, el que em va agradar molt va ser la possibilitat de trencar tòpics en directe i cara a cara.
Faríem molt per la convivència si els polítics i els mitjans de comunicació sortíssim del món tancat en que ens movem i sabéssim explicar al conjunt de la ciutadania quina és exactament la nostra feina, quines dificultats trobem en la acció política des de les respectives alternatives, i aconseguíssim clarificar cap en fora el què som, el què pretenem i com ho pensem fer.
Això pot ser molt pedagògic, malgrat que l’acció política, en general, va en sentit contrari.
Madrid, 17 d’octubre.
P.E.
M’ha arribat una foto del debat en que vaig participar sobre el Pressupost ’08 a TVE. Gràcies. La llàstima és que en lloc d’emetre’s en horari “normal” (il·lús de mi) es va fer en el meritori programa “Parlamento” que s’emet els dissabtes al matí per la 2 (!).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada