Les Comissions del Congrés a tot drap amb les compareixences dels alts càrrecs ministerials sotmetent-se a les preguntes dels diputats/es, millor dit dels Grups Parlamentaris, (evidentment amb preferència dels de la oposició).
Els grups petits ho tenen difícil ja que és impossible donar cap a totes elles. Moltes vegades sols tenen temps per presentar les seves qüestions, aixecar-se i anar a una altra Comissió sense esperar la resposta ni escoltar les intervencions dels altres grups parlamentaris. La majoria dels petits directament ni hi van.
En els grups grans aquesta activitat tampoc desperta grans entusiasmes. Sols el responsable de cada tema, que fa la seva exposició i està present en la part del debat que li correspon però amb escassa o nul·la companyia dels del seu grup.
Clar que en una hora, hora i mitja en algunes, és difícil formular i contestar totes les qüestions que es plantegen, i si intervinguessin tots els grups seria una feina impossible. Pretendre que aquestes compareixences siguin útils és absurd. Les demandes d’explicació sobre les claus i les línies mestres del conjunt, fins i tot amb més temps, podria ser més interessant, però arribar a les minúcies que poden preguntar-se no té cap sentit. I més quan en lloc de preguntes es fan afirmacions a “partí pris”, reiterades un any rera un altre i les mateixes a diferents compareixents. També s’utilitza aquest tràmit per fer valoració de la gestió en lloc d’obtenir la informació per opinar sobre la correcció de les actuacions proposades i llavor decidir si es dóna o no el vot per la seva tramitació. Però els vots, o estan predeterminats d’antuvi, o estan ballant per altres qüestions que poc o res tenen a veure amb aquest tràmit.
S’haurien de cercar noves fórmules més efectives i eficaces per fer millor aquest tràmit en ares a aconseguir un exercici de la representació democràtica de més qualitat. Em diuen que depèn de la reforma del Reglament... que està ben encallada.
Madrid, 10 d’octubre.
Els grups petits ho tenen difícil ja que és impossible donar cap a totes elles. Moltes vegades sols tenen temps per presentar les seves qüestions, aixecar-se i anar a una altra Comissió sense esperar la resposta ni escoltar les intervencions dels altres grups parlamentaris. La majoria dels petits directament ni hi van.
En els grups grans aquesta activitat tampoc desperta grans entusiasmes. Sols el responsable de cada tema, que fa la seva exposició i està present en la part del debat que li correspon però amb escassa o nul·la companyia dels del seu grup.
Clar que en una hora, hora i mitja en algunes, és difícil formular i contestar totes les qüestions que es plantegen, i si intervinguessin tots els grups seria una feina impossible. Pretendre que aquestes compareixences siguin útils és absurd. Les demandes d’explicació sobre les claus i les línies mestres del conjunt, fins i tot amb més temps, podria ser més interessant, però arribar a les minúcies que poden preguntar-se no té cap sentit. I més quan en lloc de preguntes es fan afirmacions a “partí pris”, reiterades un any rera un altre i les mateixes a diferents compareixents. També s’utilitza aquest tràmit per fer valoració de la gestió en lloc d’obtenir la informació per opinar sobre la correcció de les actuacions proposades i llavor decidir si es dóna o no el vot per la seva tramitació. Però els vots, o estan predeterminats d’antuvi, o estan ballant per altres qüestions que poc o res tenen a veure amb aquest tràmit.
S’haurien de cercar noves fórmules més efectives i eficaces per fer millor aquest tràmit en ares a aconseguir un exercici de la representació democràtica de més qualitat. Em diuen que depèn de la reforma del Reglament... que està ben encallada.
Madrid, 10 d’octubre.
1 comentari:
De la reforma del Reglament i d'una comprensió compartida per tots els grups parlamentaris de quin és l'origen i el sentit d'aquestes compareixences.
Coses més difícils han passat.
Publica un comentari a l'entrada