Uns joves “maulets” cremen un retrat dels Reis a Girona i a altres llocs. Els d’Esquerra, que són republicans, volen canviar el status del Monarca i controlar les seves despeses. Lògic en ells. Gran partit. Històricament ho han demostrat. Un petit ajuntament andalús, regit per comunistes dels de tota la vida, lloc de naixement d’Antonio Romero, es declara a favor de la República (amb el concurs també de socialistes d’abans de la guerra, branca Largo Caballero). L’Anasagasti fa unes declaracions amb la txapela ben col·locada.
Tot això, després de l’inefable portada de El Jueves a qui van fer una sensacional i gratuïta campanya publicitària, dibuixa un país a punt de llençar-se al carrer als sons de l’ Himne de Riego: “Si los Reyes de España supieran....”
Ja, ja, ja,...El programa de TV més vist aquesta temporada és : “Escenas de matrimonio”.
Diaris, revistes, ràdios i TV’s, enfervorits per l’esdeveniment li donen cobertura, i la dreta més rància aprofita per “pescar en rio revuelto”. No cal oblidar que els falangistes amb les seves “revoluciones pendientes” eren anti-borbònics, que devia ser anti-monàrquics.
Molts dels que vam fer la transició som “monarquicanos”. Estem reconeguts i no ens molesta que Joan Carles I sigui el Rei d’Espanya. Tenim clar on estàvem, a la dictadura franquista, i el paper del Rei en el seu desmuntatge.
Tot això, després de l’inefable portada de El Jueves a qui van fer una sensacional i gratuïta campanya publicitària, dibuixa un país a punt de llençar-se al carrer als sons de l’ Himne de Riego: “Si los Reyes de España supieran....”
Ja, ja, ja,...El programa de TV més vist aquesta temporada és : “Escenas de matrimonio”.
Diaris, revistes, ràdios i TV’s, enfervorits per l’esdeveniment li donen cobertura, i la dreta més rància aprofita per “pescar en rio revuelto”. No cal oblidar que els falangistes amb les seves “revoluciones pendientes” eren anti-borbònics, que devia ser anti-monàrquics.
Molts dels que vam fer la transició som “monarquicanos”. Estem reconeguts i no ens molesta que Joan Carles I sigui el Rei d’Espanya. Tenim clar on estàvem, a la dictadura franquista, i el paper del Rei en el seu desmuntatge.
(Peridis, a El Pais)
En tot cas, la Corona s’ha de plantejar què fa i com arriba a aquesta gent. Feina nostra, dels de la Transició, es explicar el que va costar aconseguir el que tenim i que ho valorin. Feina difícil. En una societat que prima la continua renovació i el canvi, com pot valorar-se el paper del “Senat”, dels “ancients”, dels “vells”? Encara que ben mirat, si els joves han perllongat l’edat juvenil fins ben entrats els trenta, perquè els de seixanta renuncien a tenir paper dirigent quant encara no han entrat a la vellesa?
No crec pas que hi hagi un Club Bildeberg, però si hi fos no ho faria tan bé com crec que fan actuant molt inconscientment uns, o molt conscientment d’altres.
Al cel. Pont aeri. 1 d’octubre.
5 comentaris:
els que van perdre la transició Vaja. Es tractava d'una batalla. Gràcies per fer-ho explícit. Cada cop que ens recordin des del PP de les bondats de la "concòrdia nacional" de la transició els hi repetiré aquestes paraules. En realitat es tractava de guanyar algú.
N'hi ha d'altres que intentarem una nova entesa amb els nostres actuals conciutadans, veïns, amics i aliats espanyols, des d'altres bases, menys "guanyadors-vs-perdedors" en tot cas.
Una salutació.
Els extrems es toquen i cauen en el faixisme més pur: Des de la COPE demanen l'abdicació i des de l'independentisme cremen les imatges. De ben segur que algú ha escrit un full de ruta i l'executen -com a titelles- de forma compasada.
Per acabar-ho d'adobar, l'Anasagasti el titlla de "vago". Segur que el Rei va fer més el 23-F per la democràcia i la llibertat que l'Anasagasti en tota la seva carrera política...
Una pena.
Yo no me considero "monárquico" y creo que las nuevas generaciones que hemos crecido (y seguimos creciendo) en democracia, hemos de aspirar a la democracia plena.
Y un paso adelante es el cambiar nuestro sistema político y pasar de una monarquía a una república. Entonces todos jugaremos con las mismas bases del juego.
Salud.
Jordi Eduard: He escrit força en aquest blog sobre la transició. Per millor comprendre la visió que en tinc i el més just sentit de l’expressió que em retreus, que hi va haver perdedors en aquell procés, pots veure http://manelmas.blogspot.com/2005/10/la-transici.html .En tot cas agraeixo el comentari.
Ernest: Jo no seria tan dur amb l’Anasagasti.
Alejandro: Ya lo he discutido muchas veces con la JSC. Sois los nietos, nosotros los hijos.
Gràcies a tots.
REPÚBLICA O MONARQUÍA:
Considero, que estamos cayendo de nuevo en debates innecesarios en los momentos actuales, lo que yo creo es que realmente es que nos tenemos que preocupar si los ciudadanos confían o no en la democracia, pues la baja participación en las consultas populares no es muy alentador.
Creo que muchos de nosotros, por razones ideológicas, defendemos a la República del 31, porqué rompió, con muchos siglos de oscurantismo y de falta de libertad, es cierto que la Monarquía actual, no fue en un principio elegida, pero cuando ésta fue incluida en la actual Constitución, y a su vez aprobada por la mayoría de los ciudadanos, entiendo pues que esta Monarquía, está legitimada, y sus actuación hace que nuestro sistema democrático, que puede compararse a un régimen republicano. Me imagino que sabéis historia, y recordareis que en la Roma Republicana, existía períodos dictatoriales, donde el emperador tenia todos los poderes, y decía que gobernaba en nombre de la república, pero sus actuaciones eran más propias de una monarquía absolutista.
En definitiva, tal como dice Manel, se puede ser monarquicanos, es decir, pues esta monarquía se comporta en gran medida como una república.
Pero, como he dicho al principio de este largo comentario, que el actual debate es innecesario, pues son muchos los problemas, que debemos solucionar, aprovechando el buen momento económico que actualmente tenemos para equilibrar a toda la sociedad española y hacer que disminuya las diferencias sociales y territoriales
Publica un comentari a l'entrada