Socialistes, independentistes, alternatius, de dretes, okupes, pijos, de missa, passotes, …, els joves no han de determinar el nostre present.
Totes les persones passem un moment de les nostres vides a l’estadi de la joventut. En ell ens formem, creixem, ens preparem per ser grans. És el moment dels descobriments, de les il·lusions, dels convenciments, de la generositat, de la rauxa per posar més endavant seny. Als vint anys jo era marxista-leninista, com corresponia llavors.
Per tant, les actituds, posicionaments i manifestacions dels joves, i de les seves organitzacions, les hem de prendre pel que són: expressions d’aquest moment vital. Faltaria més que haguessin de condicionar tota la societat, especialment les nostres en les que el seu gruix és petit. Els hem d’escoltar per saber els seus neguits. Si ells volen els podem traspassar la nostra experiència. Els hem de deixar que ensopeguin i trobin el seu camí. Els hem de marcar els límits que ells s’encarregaran de acceptar o superar.
En tot cas, els joves quan siguin grans els hem de poder exigir la pensió de quan nosaltres ja siguem vells.
Mataró, 6 d’octubre.
Totes les persones passem un moment de les nostres vides a l’estadi de la joventut. En ell ens formem, creixem, ens preparem per ser grans. És el moment dels descobriments, de les il·lusions, dels convenciments, de la generositat, de la rauxa per posar més endavant seny. Als vint anys jo era marxista-leninista, com corresponia llavors.
Per tant, les actituds, posicionaments i manifestacions dels joves, i de les seves organitzacions, les hem de prendre pel que són: expressions d’aquest moment vital. Faltaria més que haguessin de condicionar tota la societat, especialment les nostres en les que el seu gruix és petit. Els hem d’escoltar per saber els seus neguits. Si ells volen els podem traspassar la nostra experiència. Els hem de deixar que ensopeguin i trobin el seu camí. Els hem de marcar els límits que ells s’encarregaran de acceptar o superar.
En tot cas, els joves quan siguin grans els hem de poder exigir la pensió de quan nosaltres ja siguem vells.
Mataró, 6 d’octubre.
3 comentaris:
Entenc el que vols dir, però no ho has expressat bé, Manel.
A mi m'ha donat la sensació que dius que el joves, a la política no pintem res, i sé que no és el que volies expressar.
Salut!
Segurament tens raó. El que vull dir és que els joves tenen el pes que tenen amb totes les seves circumstàncies que són temporals i que no l’hem de treure de context i elevar-lo a categoria determinant. No sé si ara m’he explicat millor.
Gràcies pel teu comentari.
Això és el que em pensava que volies dir més o menys!
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada