*(article per Capgros.com)
En els comentaris dels analistes econòmics es fa el símil amb les paneroles per descriure el descobriment d’un fet dolent o perjudicial per la marxa de l’economia. Quan surt una panerola vol dir que n’hi ha més i que tard o d’hora faran acte de presència.
El descobriment de la possible insolvència de hipoteques “subprime” als EUA comporta que probablement afloraran altres aspectes negatius, no sols allà sinó arreu en un món globalitzat.
Les expectatives econòmiques tenen molts components psicològics de confiança, o de credulitat, malgrat que cada vegada hi ha més indicadors objectius. La complexitat que té l’economia en magnitud diversitat i escenaris, especialment en el seu aspecte financer, accentua la seva percepció esotèrica.
El debat sobre el projecte de Pressupostos de l’Estat per a 2008 ve marcat per alguns temes que han agafat relleu mediàtic. La distribució territorial de les inversions, i més concretament les de Catalunya. Els anuncis d’espectaculars (?) mesures socials. La continuada existència de superàvit i quin ús se’n fa.
Un element clau d’aquest debat és l’encaix pressupostari en el quadre macroeconòmic, el previst i el que es pot donar. És a dir, si les polítiques que determinen les xifres proposades són les adequades, i amb elles les pròpies xifres, per la situació de l’economia que es pot preveure l’any 2008.
Primer: Determinar l’impacte de les turbulències financeres actuals en el creixement de l’economia espanyola és bastant difícil. Sembla que n’hi haurà, però tothom parla de prudència i de cautela sobre la magnitud i durada del impacte. Probablement la seva relació amb la prevista davallada del sector de la construcció, o amb les exportacions a zones amb menor creixement pot ser més rellevant.
Segon: Donar per fet que es produirà un “aterratge suau” de l’economia espanyola en els propers temps, malgrat que aquesta suposició té visions discrepants. La més optimista recorda que les darreres dades conegudes de creixement van ser del 4,1% en el 1er. Trimestre del 2007, i del 4,-% en el 2on. Les més apocalíptiques han arribat a parlar de recessió (que comportaria dos trimestres amb creixements del PIB negatius). En aquest possible escenari, un menor superàvit de les comptes públiques (i cal recordar que el gruix del superàvit l’aporta la S. S. ) seria força ortodox. Aquest menor superàvit es produeix per la conjunció d’una lleugera rebaixa fiscal que aportarà més recursos a la demanda dels particulars, i una lleugera “alegria” de la despesa que comportarà un increment de la demanda pública. És a dir, un “mix” d’actuacions que va en la línia del que es necessita en aquests moments.
Establerts aquest grans trets, la distribució de la despesa és força continuista. Augmenten fort les partides de I+D+i, infrastructures, polítiques socials, cooperació al desenvolupament, i serveis públics (justícia, seguretat, defensa,...), tal com han vingut fent durant tota aquesta legislatura segons les prioritats del Govern socialista.
El fet que s’estigui a les acaballes del mandat i ja s’ensumin les eleccions a la cantonada és, però, el condicionant més fort amb que s’enfronten els comptes públics pel 2008. El Govern, i el GPS precisen alguns pocs vots més que els que tenen per tramitar-los amb comoditat. La seva consecució, en aquest moments incerta, serà l’objectiu del joc parlamentari dels proper mes.
Madrid, 26 de setembre.
El descobriment de la possible insolvència de hipoteques “subprime” als EUA comporta que probablement afloraran altres aspectes negatius, no sols allà sinó arreu en un món globalitzat.
Les expectatives econòmiques tenen molts components psicològics de confiança, o de credulitat, malgrat que cada vegada hi ha més indicadors objectius. La complexitat que té l’economia en magnitud diversitat i escenaris, especialment en el seu aspecte financer, accentua la seva percepció esotèrica.
El debat sobre el projecte de Pressupostos de l’Estat per a 2008 ve marcat per alguns temes que han agafat relleu mediàtic. La distribució territorial de les inversions, i més concretament les de Catalunya. Els anuncis d’espectaculars (?) mesures socials. La continuada existència de superàvit i quin ús se’n fa.
Un element clau d’aquest debat és l’encaix pressupostari en el quadre macroeconòmic, el previst i el que es pot donar. És a dir, si les polítiques que determinen les xifres proposades són les adequades, i amb elles les pròpies xifres, per la situació de l’economia que es pot preveure l’any 2008.
Primer: Determinar l’impacte de les turbulències financeres actuals en el creixement de l’economia espanyola és bastant difícil. Sembla que n’hi haurà, però tothom parla de prudència i de cautela sobre la magnitud i durada del impacte. Probablement la seva relació amb la prevista davallada del sector de la construcció, o amb les exportacions a zones amb menor creixement pot ser més rellevant.
Segon: Donar per fet que es produirà un “aterratge suau” de l’economia espanyola en els propers temps, malgrat que aquesta suposició té visions discrepants. La més optimista recorda que les darreres dades conegudes de creixement van ser del 4,1% en el 1er. Trimestre del 2007, i del 4,-% en el 2on. Les més apocalíptiques han arribat a parlar de recessió (que comportaria dos trimestres amb creixements del PIB negatius). En aquest possible escenari, un menor superàvit de les comptes públiques (i cal recordar que el gruix del superàvit l’aporta la S. S. ) seria força ortodox. Aquest menor superàvit es produeix per la conjunció d’una lleugera rebaixa fiscal que aportarà més recursos a la demanda dels particulars, i una lleugera “alegria” de la despesa que comportarà un increment de la demanda pública. És a dir, un “mix” d’actuacions que va en la línia del que es necessita en aquests moments.
Establerts aquest grans trets, la distribució de la despesa és força continuista. Augmenten fort les partides de I+D+i, infrastructures, polítiques socials, cooperació al desenvolupament, i serveis públics (justícia, seguretat, defensa,...), tal com han vingut fent durant tota aquesta legislatura segons les prioritats del Govern socialista.
El fet que s’estigui a les acaballes del mandat i ja s’ensumin les eleccions a la cantonada és, però, el condicionant més fort amb que s’enfronten els comptes públics pel 2008. El Govern, i el GPS precisen alguns pocs vots més que els que tenen per tramitar-los amb comoditat. La seva consecució, en aquest moments incerta, serà l’objectiu del joc parlamentari dels proper mes.
Madrid, 26 de setembre.
1 comentari:
Para hablar del problema
http://estrelladecombate.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada