Ser. Infrastructures.

Em va arribar fa uns dies una invitació per assistir a una conferència organitzada per l’Associació Amics d’en Josep Garcia Oliver sobre el tema de la problemàtica de les infrastructures a Catalunya a càrrec del professor Ramon Tremosa.

El títol em cridà l’atenció: “Catalunya serà logística o no serà”. Carai, el joc que continua donant la cèlebre frase del bisbe Torras i Bages! Ara, en el tema de les infrastructures ens juguem, ni més ni menys, el ser. La nostra identitat per les carreteres.

Encara que, què representa per la gent aquest ser? Hi ha gent a Catalunya que no sap/no contesta sobre si vol ser. D’altres, n’hi ha, que ja estan bé com són i no volen ser altra cosa. Altres, prou que voldrien ser, però saben que no pot ser i ho accepten. I també n’hi ha que somien en ser però no expliquen les dificultats de com podrien arribar-hi. Bé, tot això és prou conegut. Fa poc en Carod Rovira en va fer una interessant reflexió a l’Avui.

El tema de la necessitat d’un salt considerable en les infrastructures a Barcelona i a la seva àrea és un fet evident al marge del ser o no ser. La importància d’aquest tema és cabdal per l’economia barcelonina, catalana, espanyola i àdhuc europea.

L’existència d’un coll d’ampolla com aquest per una àrea que és motora i tractora de l’economia cal resoldre-la per ella mateixa i no per ser important per les essències. Mentre ho plantegem així sols trobarem les reticències d’altres essències, i a alguns ja els va bé. Si ho presentem en base a la necessitat objectiva pel creixement conjunt podrem fer comprendre la seva importància per ella mateixa. Cal recordar que gran part de les exportacions industrials espanyoles surten de la Regió Metropolitana de Barcelona i que vivim en un món global amb algunes normes i actituds que ens condicionen.

Madrid, 16 de maig.