21 de maig, 2007

Em sap greu.

En la celebració dels 25 anys de la FMC vaig fer una curta al·locució (em van demanar que parlés sols dos minuts) que va ser molt mal rebuda i criticada.


Ara que estem en campanya d’eleccions locals el tema dels desgavells urbanístics protagonitzats per electes locals està sobre la taula amb força virulència.


Ahir, sense anar més lluny, Javier Marías va publicar a El País Semanal en article brutalment injust reincidint amb el tema.


"Nueve meses atrás publiqué aquí un artículo titulado "Los villanos de la nación", en el que señalaba que para el hombre vulgar, y yo lo soy a muchos efectos, los alcaldes, los presidentes y consejeros autonómicos, los promotores inmobiliarios, los constructores y los empresarios de obras públicas habían pasado a ser eso, la hez, la escoria, los contaminadores, depredadores y destructores del país, los villanos de la nación. La gente a la que (en términos generales, excepciones alguna habrá) no se puede estrechar la mano por temor a manchársela, y junto a la que un individuo decente nunca debe aparecer si desea conservar su dignidad y su reputación."


Diumenge que ve es renoven els governs de més de 8.000 Ajuntaments a tota Espanya i seran escollits més de 65.000 regidors dels que en sortiran els Alcaldes corresponents. D’acord que hi ha hagut, i hi hauran, casos d’irregularitats en aquest col·lectiu. Però, de quina quantitat d’ells estem parlant? No serà, Sr. Marias, la seva precisió al revés? Serà en termes excepcionals, ja que en general la majoria son honestos i complidors. O és que en qualsevol ram no hi ha cigrons negres? Em sap greu. Ja sé que alguns, pocs, fan un flac favor a la governabilitat del comú, però això no és motiu per la desqualificació global.


Mataró, 21 de maig.