En Vicenç Carrés i la seva esposa Antònia Armengol fa seixanta anys que van començar a fer anar la seva empresa tèxtil a Mataró. Amb tal motiu, els fills organitzen un acte públic per celebrar-ho. Els homenatjats no ho saben i es troben amb la sala del Museu Municipal plena de gent que volem participar a la festa. (foto extreta del Capgros.com)
Un dels seus fills, en Joan (a qui per cert, juntament amb el seu germà Antoni, vaig fer classes particulars de matemàtiques al menjador de casa seva ja deu fer 40 anys) ens explica la trajectòria del esdeveniment. De com en Vicenç deixa el seu treball de ferroviari i instal·la a casa seva un taler circular de gènere de punt i al cap de poc l’Antònia talla i cus les primeres peces. I així fins ara, aguantant l’envestida dels xinesos, amb èpoques millors i d’altres de pitjors. Ara els fills han agafat el relleu, encara que els fundadors no deixen dia sense treure-hi el cap i donar un cop de mà. Després, el President d’ASEGEMA (el “gremit” del gènere de punt) Sr. Espígol fa una intervenció en la que diu que l’historia dels Carrés és l’historia d’aquest període de la nostra ciutat. El Sr. Roca, Director Gral. de PIMES de la Generalitat en dóna algunes dades per contextualitzar el fet: sols unes 4.000 petites empreses són anteriors al 1973 de les més de 200.000 que hi ha a Catalunya. Clou l’acte l’alcalde Baron que lloa, a més dels homenatjats, l’esperit mataroní que ells representen.
Tinc una vella relació d’amistat amb la família Carrés Armengol. No sols dels temps de les classes particulars de matemàtiques, sinó especialment de la presència social d’en Vicenç en el món del futbol i de la col·laboració que vam establir en els meus temps d’alcalde. He lluït (es un dir) calçotets i samarretes de marques de renom gracies a la seva amistat. I això m’ha permès mantenir el tipus de dir que encara Mataró és una ciutat on s’hi fan aquestes peces intimes. Podria explicar forces anècdotes derivades de l’especialització que teníem. Recordo la xocant situació en que em va col·locar en públic l’escriptor Alfred Bosch (L’Atles furtiu, Les set aromes del món,...), fent de presentador d’una Assemblea de la IULA que es celebrava a Barcelona, referint-se a mi com aquell Alcalde que envejava ja que estava al capdavant d’una ciutat que feia la roba interior (en aquest cas femenina) en que ell somiava. Alguna altra anècdota va sortir en el decurs de l’acte.
Res, amics Vicenç i Antònia, que per molts anys continueu veient els vostres afanys que exemplifiquen l’historia contemporània de la nostra ciutat.
Mataró, 14 de maig.
Un dels seus fills, en Joan (a qui per cert, juntament amb el seu germà Antoni, vaig fer classes particulars de matemàtiques al menjador de casa seva ja deu fer 40 anys) ens explica la trajectòria del esdeveniment. De com en Vicenç deixa el seu treball de ferroviari i instal·la a casa seva un taler circular de gènere de punt i al cap de poc l’Antònia talla i cus les primeres peces. I així fins ara, aguantant l’envestida dels xinesos, amb èpoques millors i d’altres de pitjors. Ara els fills han agafat el relleu, encara que els fundadors no deixen dia sense treure-hi el cap i donar un cop de mà. Després, el President d’ASEGEMA (el “gremit” del gènere de punt) Sr. Espígol fa una intervenció en la que diu que l’historia dels Carrés és l’historia d’aquest període de la nostra ciutat. El Sr. Roca, Director Gral. de PIMES de la Generalitat en dóna algunes dades per contextualitzar el fet: sols unes 4.000 petites empreses són anteriors al 1973 de les més de 200.000 que hi ha a Catalunya. Clou l’acte l’alcalde Baron que lloa, a més dels homenatjats, l’esperit mataroní que ells representen.
Tinc una vella relació d’amistat amb la família Carrés Armengol. No sols dels temps de les classes particulars de matemàtiques, sinó especialment de la presència social d’en Vicenç en el món del futbol i de la col·laboració que vam establir en els meus temps d’alcalde. He lluït (es un dir) calçotets i samarretes de marques de renom gracies a la seva amistat. I això m’ha permès mantenir el tipus de dir que encara Mataró és una ciutat on s’hi fan aquestes peces intimes. Podria explicar forces anècdotes derivades de l’especialització que teníem. Recordo la xocant situació en que em va col·locar en públic l’escriptor Alfred Bosch (L’Atles furtiu, Les set aromes del món,...), fent de presentador d’una Assemblea de la IULA que es celebrava a Barcelona, referint-se a mi com aquell Alcalde que envejava ja que estava al capdavant d’una ciutat que feia la roba interior (en aquest cas femenina) en que ell somiava. Alguna altra anècdota va sortir en el decurs de l’acte.
Res, amics Vicenç i Antònia, que per molts anys continueu veient els vostres afanys que exemplifiquen l’historia contemporània de la nostra ciutat.
Mataró, 14 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada