*(a tall d’article que no donaré a publicar i que restarà sols en aquest blog)
Aquest vespre s’acabaran els actes d’aquesta campanya municipal. Demà dia de reflexió, i demà passat la ciutadania està cridada a expressar en les urnes les seves preferències.
He acompanyat en un segon pla al meu Partit, el dels socialistes, en molts dels actes que ha organitzat a la comarca, pràcticament a totes les seves poblacions des de molt abans de començar la campanya pròpiament dita. He estat en proclamacions de candidats, en presentacions de llistes i de programes, en actes electorals demanant el vot, en festes populars i mítings. He vist gent nova il·lusionada amb la perspectiva de treballar per la seva comunitat, i d’altres que ja hi són dins amb ganes de continuar la tasca efectuada fins ara. He retrobat vells companys que recolzaven els nous. He participat en actes de tota mena: populistes, saberuts, moderns, engrescadors, avorrits... Amb formats nous o tradicionals. De tot una mica, i alguna cosa n’he deixat constància a l’àlbum de fotografies.
He intervingut, ja com a ex, en algun debat en el que he vist que cal renovar el discurs del municipalisme català que crec que ha quedat ancorat en èpoques pretèrites, fet que no m’he estat de dir. El paper dels policies locals, la hisenda municipal, el propi sistema electoral, la feina dels i les electes, la participació. Crec que cal una profunda reflexió sobre a on estem, encara que no si em pertoca fer-la donat el meu allunyament del tema. En tot cas, el meu oferiment.
Amb preocupació, he constatat que els meus temors sobre la visió que hi ha dels temes urbanístics i la seva gestió no eren infundats. Caldrà també en aquest camp, com també en els temes de la nova immigració i del habitatge, donar respostes que no permetin el creixement d’opcions radicals a banda i banda del espectre polític que no comporten alternatives reals. L’esforç d’explicació a través dels mitjans de comunicació s’ha de plantejar com una tasca de llarg abast donada la complexitat d’aquest fets i la seva difícil comprensió i solució. La imatge dels polítics i de la política està per terra i és necessari redreçar-la.
A Mataró el cós electorals sempre ha fet una confiança majoritària als socialistes que espero que es mantingui. Hem sabut respondre en tots els anys que portem de democràcia municipal a les necessitats dels ciutadans/es. Ens poden fer confiança que podem continuar-ho fent. Ara hi ha nous problemes, però també hi ha nova gent amb nova il·lusió per afrontar-los i resoldre’ls. No sé veure alternatives, ni per la dreta, ni pels nacionalistes de tots els graus, ni pels radicals. Cal un govern que pugui portar un rumb ferm. El que pitjor ens podria passar és caure en la paràlisi i l’estancament tal com evoluciona de ràpid el món d’avui. Confio en que els mataronins i les mataronines ho sabran veure així i obraran en conseqüència, encara que de la seva expressió conjunta és la raó democràtica.
Malauradament a nivell general els temes de sempre, irresolts, han llastrat la campanya tapant un possible debat sobre el que convé fer amb els temes dels nous temps. Llàstima!
Mataró, 25 de maig.
Aquest vespre s’acabaran els actes d’aquesta campanya municipal. Demà dia de reflexió, i demà passat la ciutadania està cridada a expressar en les urnes les seves preferències.
He acompanyat en un segon pla al meu Partit, el dels socialistes, en molts dels actes que ha organitzat a la comarca, pràcticament a totes les seves poblacions des de molt abans de començar la campanya pròpiament dita. He estat en proclamacions de candidats, en presentacions de llistes i de programes, en actes electorals demanant el vot, en festes populars i mítings. He vist gent nova il·lusionada amb la perspectiva de treballar per la seva comunitat, i d’altres que ja hi són dins amb ganes de continuar la tasca efectuada fins ara. He retrobat vells companys que recolzaven els nous. He participat en actes de tota mena: populistes, saberuts, moderns, engrescadors, avorrits... Amb formats nous o tradicionals. De tot una mica, i alguna cosa n’he deixat constància a l’àlbum de fotografies.
He intervingut, ja com a ex, en algun debat en el que he vist que cal renovar el discurs del municipalisme català que crec que ha quedat ancorat en èpoques pretèrites, fet que no m’he estat de dir. El paper dels policies locals, la hisenda municipal, el propi sistema electoral, la feina dels i les electes, la participació. Crec que cal una profunda reflexió sobre a on estem, encara que no si em pertoca fer-la donat el meu allunyament del tema. En tot cas, el meu oferiment.
Amb preocupació, he constatat que els meus temors sobre la visió que hi ha dels temes urbanístics i la seva gestió no eren infundats. Caldrà també en aquest camp, com també en els temes de la nova immigració i del habitatge, donar respostes que no permetin el creixement d’opcions radicals a banda i banda del espectre polític que no comporten alternatives reals. L’esforç d’explicació a través dels mitjans de comunicació s’ha de plantejar com una tasca de llarg abast donada la complexitat d’aquest fets i la seva difícil comprensió i solució. La imatge dels polítics i de la política està per terra i és necessari redreçar-la.
A Mataró el cós electorals sempre ha fet una confiança majoritària als socialistes que espero que es mantingui. Hem sabut respondre en tots els anys que portem de democràcia municipal a les necessitats dels ciutadans/es. Ens poden fer confiança que podem continuar-ho fent. Ara hi ha nous problemes, però també hi ha nova gent amb nova il·lusió per afrontar-los i resoldre’ls. No sé veure alternatives, ni per la dreta, ni pels nacionalistes de tots els graus, ni pels radicals. Cal un govern que pugui portar un rumb ferm. El que pitjor ens podria passar és caure en la paràlisi i l’estancament tal com evoluciona de ràpid el món d’avui. Confio en que els mataronins i les mataronines ho sabran veure així i obraran en conseqüència, encara que de la seva expressió conjunta és la raó democràtica.
Malauradament a nivell general els temes de sempre, irresolts, han llastrat la campanya tapant un possible debat sobre el que convé fer amb els temes dels nous temps. Llàstima!
Mataró, 25 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada