Indonèsia. Turisme.

L’ambaixada de la República d’Indonèsia a Madrid comunica al nostre Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació que una delegació de la Casa de Representants (que deu ser el nom oficial del seu Parlament) d’aquell país té previst realitzar una visita a Espanya entre el 30 d’abril i el 4 de maig per obtenir dades de car a l‘esborrany que estan fent d’una Llei de Turisme.

Mals dies aquests per a fer visites. Pont del 1er. de Maig, festa de la Comunitat de Madrid, aturada de l’activitat al Congrés. El President de la Comissió d’Indústria, Turisme i Comerç em demana si estaré a Madrid algun d’aquests dies per rebre en el seu nom a la delegació indonèsia. Com que per altres coses he de ser-hi el dijous li dic que si.

A l’hora de la veritat, a més del lletrat de la Comissió i d’un intèrpret, també m’acompanya el Diputat del PP, Hèctor Esteve, que és membre de la Mesa de la Comissió. Ells són més de quinze, acompanyats per personal de la seva ambaixada a Madrid i porten una traductora directe de la seva llengua al castellà. En la presentació ens indiquen les formacions polítiques que representen, amb un noms que sincerament no em diuen res.

Els expliquem que el Legislatiu té poca feina en aquest tema més enllà de controlar l’acció del Executiu i que a més les competències de gestió estan en mans de les CCAA. Suposo que els deu ser difícil de comprendre la nostra configuració administrativa i tot això de les autonomies. Captem que pensen en regions dependents de l’administració central. Ens preguntes qui recapta els impostos, si n’hi ha sobre el turisme. Els expliquem que hi ha hagut debat sobre aquest tema, però que no hi ha impostos específic més enllà dels derivats de tota activitat econòmica que recapta l’Estat. En cas d’imposició concreta seria tema de les CCAA. Ens pregunten per la titularitat dels monuments i a nosaltres se’ns obre el dubte dels centres de culte que depenen de l’església (preguntaven concretament per la Mesquita de Córdoba) S’interessen per fins a quin punt és prioritari el tema a Espanya i els responem amb la importància que té el sector dins del PIB (el 12%). Costa força explicar que l’Estat sols té competències de promoció exterior i de coordinació entre les diferents administracions.

La reunió no dona per gaire pel poc temps que disposem tots plegats i per la lentitud que comporta la traducció. Ens demanen documentació de caire legislatiu, que els farem arribar a través de l’ambaixada, i ens conviden a visitar els seu país. Evidentment hi ha hagut prèvies sobre els respectius països i la configuració políticament plural de les delegacions. Ens diuen que després de dinar tenen una visita al Museu del Prado. Penso que en tant poc temps, i d’àmbits culturals tant allunyats, deuen sortir amb el cap com un timbal. Bé, també a nosaltres en visites semblant ens ha passat el mateix.



Els presents i les fotografies de rigor tanquen la trobada. No sé pas si la nostra experiència, que els hem dit que va partir del creixement econòmic dels països europeus de la segona meitat dels egle XX, els és gaire transplantable. El cert és que es deleixen, com tantes altres contrades, per ser receptors i no sé pas si hi haurà tants emissors, al menys amb els volums que hem assolit nosaltres.

Mataró, 3 de maig.