Cambra de Comerç de Terrassa.

Fa uns mesos, de la mà de la companya diputada Dolors Puig, el Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Terrassa va fer una visita al Congrés dels Diputats i va tenir l’oportunitat de reunir-se amb la Mesa i Portaveus de la Comissió d’Indústria, Turisme i Comerç, encara que per falta de temps els temes tractats sols van quedar apuntats però poc debatuts.

Aprofitant la meva proximitat residencial vaig demanar a la Dolors, tarrassenca ella, poder concertar una nova reunió a la seu de la Cambra per aprofundir el que ens havien presentat a Madrid i poder fer-ho amb més calma.

Fa pocs dies vaig desplaçar-me a Terrassa i va tenir lloc l’encontre. Després de les salutacions i presentacions de rigor un dels membres del Comitè Executiu va ser l’encarregat de fer el plantejament general de les seves preocupacions corporatives. Partint de la necessitat d’estar al dia en temes de competitivitat, tal com va la dinàmica empresarial del món d’avui, va anar desgranant alguns temes molt coneguts: La millora de les infrastructures de comunicacions, amb especial incidència al 4art. Cinturó; el subministrament segur i de qualitat d’energia, la xarxa d’alta tensió; la rebaixa de la fiscalitat, malgrat la reforma recent valorada positivament; la complexa relació amb les administracions públiques,...

En la majoria d’aquests temes, llevat potser del tema fiscal, estem d’acord en el posicionament i en les propostes de solució malgrat algunes dificultats polítiques que no s’escapen a ningú.

Però en el posterior debat va saltar, per a mi, la sorpresa. Alguns dels presents van plantejar la dificultat de trobar personal per treballar a la indústria i fixar-lo més enllà del curt termini. Debat: si competència de les administracions i el sector financer; si els nivells salarials i les perspectives professionals són les més adequades; quin paper tindrà la immigració davant aquest panorama; nova problemàtica derivada de la llei d’igualtat;...

El debat va ser molt interessant. En l’actual nivell d’ocupació, o millor, amb l’actual taxa d’atur, segurament pot esdevenir complicat trobar i fixar personal als sectors industrials. Cal pensar quins mecanismes de mercat es poden posar en marxa si aquesta situació d’un dels factors de producció, el treball, es consolida i provoca distorsió en la producció industrial. Segurament la consideració de la retribució salarial i les avantatges socials col·laterals hauran de posar-se sobre la taula. Probablement la immigració està amagant la magnitud de la problemàtica i el que no sabem és per quant temps continuarem basant part de la competitivitat en els costos salarials, obviant la necessitat de millora de la productivitat.

En tot cas, en el context actual de l’economia espanyola, el debat és interessant. Crec que val la pena plantejar-ho.

Madrid, 16 de maig.