22 d’abril, 2007

Tengo una pregunta.

Altre cop el debat sobre el sou dels polítics. Si Rodríguez Zapatero va quedar marcat per la seva resposta al preu d’un cafè, a Mariano Rajoy se’l recordarà per no voler dir el que cobra.

I perquè tanta por en aquest tema? Tant arriscat és contestar la realitat? Tant difícil és afrontar la possible demagògia?

A veure: No és el mateix una pensió que un sou. D’acord, hi ha pensions baixes que requereixen corregir-se. Però, no han de tenir una consideració diferent de les rendes del treball?

No és el mateix la retribució del treball amb o sense especialització. D’acord, massa vegades les diferències són exagerades entre uns treballs i uns altres. Però, estem per les constriccions maoistes?

No és el mateix la retribució que la percepció de dietes. D’acord, a vegades sota la capa de les dietes és pot amagar retribució. Però, treballar a 600 km de casa teva deu comportar les despeses que comporta en desplaçaments, hostalatge i alimentació entre d’altres, o no?

No és el mateix, en una feina concreta, tenir o no tenir responsabilitats. Però, sense diferències escandaloses, una porta més feina que l’altra i per tant, és normal una retribució més elevada?

Bé, podríem continuar... Llavors, a què ve tanta por a dir que evidentment el sou del cap del segon grup parlamentari del país és molt més alt que una pensió mínima i més alt que una retribució d’un mileurista? Quanta més transparència, més exigència als representants públics. O és que no volem que hi hagin bons professionals de la política com en qualsevol altra professió? O, potser volem que siguin retribuïts d’altra manera?.

Cabrils, 22 d’abril.

Sobre aquest tema en aquest blog:
http://manelmas.blogspot.com/2006/10/el-sou-altra-vegada.html.