La residencia de estudiants “Fernando de los Ríos”, de la Universitat Carlos III de Madrid, es va posar en contacte amb el Congrés per que en el marc de les seves activitats extra- acadèmiques anés a fer-hi una xerrada sobre l’evolució de la balança de pagaments espanyola.
Ja em tens cap a Getafe, a on està la residència i la Universitat, un dijous a final de la tarda. Aquesta setmana el Ple del Congrés va acabar molt aviat, abans del migdia, el que em va ocasionar que vaig haver de romandre a Madrid sense poder tornar tot seguit cap a casa, pendent de si arribaria a temps d’agafar el darrer Pont Aeri, el de les 22, 45 h, fet que al final si vaig poder fer.
No vaig tenir problema per la xerrada ja que vaig utilitzar la documentació d’una xerrada semblant que havia fet, malgrat que el públic era molt diferent. En aquesta ocasió eren estudiant dels primers cursos de carrera que en prou feines tenien apresos els conceptes relatius als intercanvis exteriors. Vaig adaptar les transparències al que vaig creure que era el seu nivell i crec que vaig assolir captar la seva atenció.
En el torn de debat van preguntar per la dependència energètica d’Espanya manifestant-se a favor de l’energia nuclear; per la superació del turisme de sol i platja cap a un turisme més selecte; per la implicació de la legislació comunitària europea en els temes de comerç exterior i per la relació de canvi del euro respecte al dòlar com a element negatiu en l’activitat exportadora.
No hi va haver massa assistència tota vegada que, com ja em va advertir el subdirector del centre que em va fer la acollida i la presentació, els dijous a la nit són ara pels estudiants motiu de festes i gresques varies. En tot cas, estic content d’haver apropat als interessats aquest tema i haver-me al meu torn tornat a acostar al món universitari.
Ja em tens cap a Getafe, a on està la residència i la Universitat, un dijous a final de la tarda. Aquesta setmana el Ple del Congrés va acabar molt aviat, abans del migdia, el que em va ocasionar que vaig haver de romandre a Madrid sense poder tornar tot seguit cap a casa, pendent de si arribaria a temps d’agafar el darrer Pont Aeri, el de les 22, 45 h, fet que al final si vaig poder fer.
No vaig tenir problema per la xerrada ja que vaig utilitzar la documentació d’una xerrada semblant que havia fet, malgrat que el públic era molt diferent. En aquesta ocasió eren estudiant dels primers cursos de carrera que en prou feines tenien apresos els conceptes relatius als intercanvis exteriors. Vaig adaptar les transparències al que vaig creure que era el seu nivell i crec que vaig assolir captar la seva atenció.
En el torn de debat van preguntar per la dependència energètica d’Espanya manifestant-se a favor de l’energia nuclear; per la superació del turisme de sol i platja cap a un turisme més selecte; per la implicació de la legislació comunitària europea en els temes de comerç exterior i per la relació de canvi del euro respecte al dòlar com a element negatiu en l’activitat exportadora.
No hi va haver massa assistència tota vegada que, com ja em va advertir el subdirector del centre que em va fer la acollida i la presentació, els dijous a la nit són ara pels estudiants motiu de festes i gresques varies. En tot cas, estic content d’haver apropat als interessats aquest tema i haver-me al meu torn tornat a acostar al món universitari.
Mataró, 21 d'abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada