Uns dies de trencament en l’activitat quotidiana. Sembla que s’imposa arreu en el nostre entorn. Potser si l’activitat no fos estressant no hi hauria la necessitat del trencament. O potser ens fan creure la una i l’altra?
L’illa de La Palma. Geogràficament, Àfrica. Políticament, Europa. De les petites de l’arxipèlag canari. Volcànica, com les altres.
Quan arribo a un indret que no conec sempre intento fer-me una
composició del lloc i dels que l’habiten.
En uns 700 km2, és a dir, no arriba a el doble que El Maresme (aprox. 400 km2), uns 86.0000 habitants, en total menys que Mataró, repartits en 14 municipis. La difícil orografia comporta complicades i difícils comunicacions. Carreteres torturades per pujades, baixades, recargolats revolts, viaductes, túnels,... Escadusseres platges, penya-segats, molts barrancs, urbanització dispersa i estesa, neu a la punta més alta (el Roque de los
Muchachos, 2.426 m.) L’espai està molt protegit (Parc Natural de la Caldera de Taburiente, tota ella està declarada Reserva de la Biosfera) ja que té unes condicions naturals excepcionals. Un port, el de la capital, on no hi he vist cap vaixell de càrrega, malgrat que els principals proveïments deuen venir per mar. Monocultiu omnipresent del plàtan, encara que sembla que hi ha (o hi havia) alguna cosa de vinya, tabac, fruiters i canya de sucre. Poc turisme, generalment en enclavaments tancats d’ús exclusiu fora dels nuclis de població, ja que no es donen les condicions per 
portar-hi molta gent. Paradís pels excursionistes i amants de la naturalesa. Les construccions es veuen senzilles, de coloraines com correspon al indret, però mantingudes en condicions, i el parc automobilístic és nombrós i modern.
La pregunta que em faig sempre: Perspectives. Com es planteja el seu futur? Com evolucionarà la seva població i economia? Estaran sustentats per la resta de la comunitat (Estat, Unió Europea)?
Quants temes tindré per parlar a Madrid amb la companya Mercedes Coello, diputada socialista de la illa, que va ser qui em va estimular a anar a conèixer la seva terra.
L’illa de La Palma. Geogràficament, Àfrica. Políticament, Europa. De les petites de l’arxipèlag canari. Volcànica, com les altres.
Quan arribo a un indret que no conec sempre intento fer-me una
composició del lloc i dels que l’habiten.En uns 700 km2, és a dir, no arriba a el doble que El Maresme (aprox. 400 km2), uns 86.0000 habitants, en total menys que Mataró, repartits en 14 municipis. La difícil orografia comporta complicades i difícils comunicacions. Carreteres torturades per pujades, baixades, recargolats revolts, viaductes, túnels,... Escadusseres platges, penya-segats, molts barrancs, urbanització dispersa i estesa, neu a la punta més alta (el Roque de los
Muchachos, 2.426 m.) L’espai està molt protegit (Parc Natural de la Caldera de Taburiente, tota ella està declarada Reserva de la Biosfera) ja que té unes condicions naturals excepcionals. Un port, el de la capital, on no hi he vist cap vaixell de càrrega, malgrat que els principals proveïments deuen venir per mar. Monocultiu omnipresent del plàtan, encara que sembla que hi ha (o hi havia) alguna cosa de vinya, tabac, fruiters i canya de sucre. Poc turisme, generalment en enclavaments tancats d’ús exclusiu fora dels nuclis de població, ja que no es donen les condicions per 
portar-hi molta gent. Paradís pels excursionistes i amants de la naturalesa. Les construccions es veuen senzilles, de coloraines com correspon al indret, però mantingudes en condicions, i el parc automobilístic és nombrós i modern.La pregunta que em faig sempre: Perspectives. Com es planteja el seu futur? Com evolucionarà la seva població i economia? Estaran sustentats per la resta de la comunitat (Estat, Unió Europea)?
Quants temes tindré per parlar a Madrid amb la companya Mercedes Coello, diputada socialista de la illa, que va ser qui em va estimular a anar a conèixer la seva terra.Santa Cruz de La Palma, 5 d’abril.
Mataró, 9 d’abril.
Mataró, 9 d’abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada