Els companys de Malgrat de Mar em van demanar que participés en la inauguració de l’exposició de cartells de la II República i la Guerra Civil de la Fundació Pablo Iglesias que les JSC han portat a la seva població.La meva sorpresa fou que més que una inauguració de l’exposició havien pensat en una conferència sobre la commemoració de la data de proclamació de la II República i el tema de la memòria històrica. Vaig haver d’improvisar sobre la marxa allargant les idees que portava preparades en un tema que certament no m’hi trobo còmode.
La més important per a mi: “La història ha de servir per conèixer-la, per saber què va passar, i perquè, com van actuar els actors que s’hi van trobar i quines conseqüències en podem treure de la seva actuació. No pas per emmirallar-nos-hi.”
Vaig exposar que el temps i les circumstàncies d’avui res tenen a veure amb les de fa més de 76 anys a Espanya. Faríem malament de no reconèixer que moltes de les coses que van somiar els republicans dels anys trenta les hem assolit en els temps que portem de democràcia des de finals dels anys setantes. Vaig fer una enèrgica defensa de la transició política pels seus resultats front al questionament d'alguns que no hi eren, i també vaig fer una reivindicació del gradualisme com a la forma millor per avançar socialment front les actuacions revolucionaries que la història ha demostrat els seus costos i retrocessos.
No sé pas si era el que esperaven els organitzadors del acte. En tot cas vaig aprofitar l’ús de la paraula per dir en públic algunes coses que penso. No m’agrada gaire mirar enrera, especialment a èpoques tan dramàtiques com aquella que va acabar en una guerra civil amb molts morts i molts anys de patiment per a la nostra societat, especialment pels vençuts dels que em sento part.
Madrid, 17 d’abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada