Arribant a casa, venint de l’acte de proclamació del nostre candidat a les properes municipals a Alella, Josep M. Serés, la M. Antònia m’ho va dir: “A les noticies de TV3 han dit que hi ha hagut sentència sobre el tema de la legionel·la i que han exonerat a les Administracions de tota responsabilitat”. Em poso a Internet i al Capgros.com ja hi havia penjada la noticia de la roda de premsa de l’Ajuntament, en Ramon Bassas acompanyat d’en Lluís Clemente.
Satisfacció, és tot el que puc dir. L’agost del 2002 va succeir el brot de legionel·la al barri de Cerdanyola de Mataró amb quasi bé 100 afectats i dues persones que van morir de resultes del fet.
Plovia sobre mullat al barri. Encara estàvem al mig del conflicte ocasionat per la voluntat d’implantar “zona blava” en alguns indrets, que va motivar una revolta cívica que malgrat la bona voluntat que vam posa-hi des de l’Ajuntament per explicar-ho i trobar punts d’acord no vam aconseguir i vam haver d’acabar retirant. Era el mes d’agost, no hi havia noticies rellevants i ens vam convertir en portada i seguiment d’informatius de tota mena de mitjans de tot Espanya.
Vam organitzar ràpidament un doble dispositiu: d’informació i de recerca de la causa. Del primer, en situacions d’aquesta mena, mai n’hi ha prou pels ciutadans, especialment si es dóna un degoteig continuat d’afectats i no aconsegueixes esbrinar ràpidament la causa. Del segon, l’eficàcia dels funcionaris municipals va poder determinar en un temps relativament curt l’origen del brot. En aquells temps, la literatura especialitzada deia que es tardava 35 dies en descobrir-ho, nosaltres ens en vam sortir amb 19. Vam treballar colze a colze amb el departament de Sanitat de la Generalitat, sense recels ni problemes. Els mitjans estaven al sobre, els veïns estaven inquiets, lògicament, i escalfats per aquella visió que hi ha en aquests casos de que no es fa prou, tenint present que està en joc la salut.
Va ser un mes d’agost molt dur, amb sensacions d’angoixa, d’impotència, ràbia i incomprensió. La tensió en alguns moments va ser molt forta. Ens va esgotar forca, a mi i al meu equip, que ens hi vam dedicar a fons. No en va el tema ho requeria. La col·laboració i la feina del conjunt de funcionaris i treballadors municipals va ser formidable i encomiable.
Desprès encara vam haver d’aguantar les seqüeles polítiques, cíviques i judicials del cas. Calia trobar responsabilitats del que havia passat. L’Administració municipal ho havia fet bé, abans, durant i desprès del fet? Nosaltres estàvem convençuts que si, però especialment en l’ordre jurídic calia esperar el pronunciament dels jutges que són qui en un Estat de Dret tenen la paraula.
Ara hi ha hagut aquest pronunciament amb totes les consideracions favorables per l’Ajuntament. N’estic satisfet, i molt especialment per la funcionaria que hi estava més directament implicada. Podem tancar ara aquella trista i amarga pàgina de la vida municipal que em va toca viure amb la tranquil·litat que el convenciment que tenia de que la nostra actuació va ser correcta ha estat refrenada per la Justícia.
Mataró, 20 de gener.
Satisfacció, és tot el que puc dir. L’agost del 2002 va succeir el brot de legionel·la al barri de Cerdanyola de Mataró amb quasi bé 100 afectats i dues persones que van morir de resultes del fet.
Plovia sobre mullat al barri. Encara estàvem al mig del conflicte ocasionat per la voluntat d’implantar “zona blava” en alguns indrets, que va motivar una revolta cívica que malgrat la bona voluntat que vam posa-hi des de l’Ajuntament per explicar-ho i trobar punts d’acord no vam aconseguir i vam haver d’acabar retirant. Era el mes d’agost, no hi havia noticies rellevants i ens vam convertir en portada i seguiment d’informatius de tota mena de mitjans de tot Espanya.
Vam organitzar ràpidament un doble dispositiu: d’informació i de recerca de la causa. Del primer, en situacions d’aquesta mena, mai n’hi ha prou pels ciutadans, especialment si es dóna un degoteig continuat d’afectats i no aconsegueixes esbrinar ràpidament la causa. Del segon, l’eficàcia dels funcionaris municipals va poder determinar en un temps relativament curt l’origen del brot. En aquells temps, la literatura especialitzada deia que es tardava 35 dies en descobrir-ho, nosaltres ens en vam sortir amb 19. Vam treballar colze a colze amb el departament de Sanitat de la Generalitat, sense recels ni problemes. Els mitjans estaven al sobre, els veïns estaven inquiets, lògicament, i escalfats per aquella visió que hi ha en aquests casos de que no es fa prou, tenint present que està en joc la salut.
Va ser un mes d’agost molt dur, amb sensacions d’angoixa, d’impotència, ràbia i incomprensió. La tensió en alguns moments va ser molt forta. Ens va esgotar forca, a mi i al meu equip, que ens hi vam dedicar a fons. No en va el tema ho requeria. La col·laboració i la feina del conjunt de funcionaris i treballadors municipals va ser formidable i encomiable.
Desprès encara vam haver d’aguantar les seqüeles polítiques, cíviques i judicials del cas. Calia trobar responsabilitats del que havia passat. L’Administració municipal ho havia fet bé, abans, durant i desprès del fet? Nosaltres estàvem convençuts que si, però especialment en l’ordre jurídic calia esperar el pronunciament dels jutges que són qui en un Estat de Dret tenen la paraula.
Ara hi ha hagut aquest pronunciament amb totes les consideracions favorables per l’Ajuntament. N’estic satisfet, i molt especialment per la funcionaria que hi estava més directament implicada. Podem tancar ara aquella trista i amarga pàgina de la vida municipal que em va toca viure amb la tranquil·litat que el convenciment que tenia de que la nostra actuació va ser correcta ha estat refrenada per la Justícia.
Mataró, 20 de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada