Canvi climàtic.

Va sortir a la conversa a taula en el sopar de Cap d’Any. Un dels assistents comenta que uns amics seus han viatjat a Laponia (ara també és un destí turístic intentar anar a veure Santa Claus “in situ”). Sembla que els vilatans explicaven que mai havien vist tant poca neu en les seves contrades. El canvi climàtic. Suposo que la fal·lera de viatjar alguna cosa hi contribueix. Però, que farien extenses zones del Planeta sense el turisme? Això dels vols “low cost”, a costa de què és? Imputem correctament tots els costos que té la nostra activitat humana? No.

Aquí fa unes temperatures primaverals, quasi bé no n’hem tingut d’hivern encara. Les noticies del temps són seguides amb expectació. Es mourà l’anticicló? Vindrà enguany el fred corresponent? Les imatges de les estacions d’esquí són desoladores pels amants d’aquest esport. L’economia de les zones de muntanya que havien apostat per aquesta activitat es ressent. Tenen futur? No pretendrem pas fer-les anar sempre amb neu artificial?

I aquest no és un problema que es pugui arreglar a nivell dels vells Estats-Nació. El medi no coneix fronteres. La activitat econòmica industrial i post industrial a nivell planetari, no d’uns quants països solament com fins fa poc, ho posa tot en qüestió sense elements de control. Kioto? Si tot el món es posa a consumir energia com nosaltres els rics això no es podrà aguantar (sostenir, en diem ara). I com hem de negar als altres el que nosaltres ja gaudim?.

Mataró, 9 de gener.