20 de gener, 2007

Conserves Dani.

Feia temps que deia al meu vell conegut, i company diputat d’Unió, Josep Sánchez-Llibre que m’agradaria visitar la instal·lació de l’empresa de la seva família, Conserves Dani.

Conec també el seu germà, en Dani, no tan per la seva personalitat mediàtica de President del R.C.E. Espanyol de Barcelona, sinó perquè també havia compartit escola amb ell a la infància a Valldemía, ell una mica més jove, no gaire.


La seva instal·lació està a tocar de la carretera de Cabrils i hi passo obligadament per anar a casa. En realitat, més que una fàbrica és un centre de distribució dels seus productes que els arriben d’arreu del món. La part d’espècies evidentment, ja que a excepció del “pimentón” del país, la resta continua venint dels països orientals i llunyans com en temps immemorials. Però la part més important de la seva activitat està en la comercialització de marisc o mol·luscs bivalves: escopinyes, cloïsses, musclos, així com també pop, calamars, tonyina, etc. Tota aquella mena de productes susceptibles de ser enllaunats.

L’estructura de l’empresa continua sent familiar, incorporant-hi a les noves generacions i procurant a l’hora de disposar dels professionals competents per actuar correctament al món empresarial d’avui en dia. Són líders en forces segments d’aquest sector que té unes característiques especials. D’entrada el producte, com a quedat dit, ve de fora. Sembla que la explotació indiscriminada a les costes espanyoles va portar a la seva extinció aquí, pel que cal anar-lo a buscar a altres indrets. Tenen factories a Xile, al Regne Unit, i van començar una aventura a la Xina que han hagut de reconvertir ja que la normativa sanitària de la UE no accepta aquelles produccions. També tenen una factoria a la ”Costa da Morte” a Galícia, on preparen cefalòpodes que tampoc són d’allà.

La clau de tot això està en que sembla que Espanya, per allò de les tapes i l’aperitiu, és un país on es consumeixen aquests aliments d’aquesta manera, sortits de llauna. D’alguna forma és un procés de deslocalització invers. L’obtenció del producte es fa molt lluny del lloc de consum i cal lligar ambdues coses. Entre d’altres característiques això implica un bon procés logístic i amb ell unes despeses de financiació dels stocks importants, i més quan es dóna una certa estacionalitat en el consum. Una característica més a afegir és la dependència de l’obtenció del producte, el que dóna el mar, que condiciona evidentment tota l’activitat de l’empresa.

He tingut, doncs, un altre coneixement d’una activitat econòmica que enriqueix la meva visió del món. El meu agraïment al germans Sánchez Llibre, a més per l’agradable dinar a l’ Hostal de la Plaça de Cabrils on a més de continuar parlant de la seva activitat empresarial hi ha hagut temps per comentar l’activitat política i, com no, també de futbol en les seves vessants d’organització socio-econòmica, i cívica.

Mataró, 20 de gener.