Josep Borrell.

Nueva economia Forum porta la seva activitat també a Barcelona. Aquesta vegada en Josep Borrell en els seus darrers dies de President del Parlament europeu (el proper dia 15 de gener farà el traspàs a un nou President)

Ens explica als assistents al esmorzar la seva visió del moment en que està la construcció europea. Malgrat els darrers treballs importants (les directives Reach i la de serveis, per exemple), malgrat la recent ampliació a Romania i Bulgària, malgrat l’èxit de la implantació del euro (especialment beneficiosa per Espanya), la impressió que hi ha és més aviat depriment.

Som més heterogenis que quan es va començar aviat farà 50 anys. Som més desiguals dins de nosaltres, una relació de 1 a 15, com al Brasil. Hi ha grans diferències en la visió que tenim del món. Estem a la crisi del cinquanta. Tenim por al que ens ve pel davant, però si mirem endarrera és la història d’un èxit! Hem fet, estem fent, una unificació per la raó, sense guerres, però tenim por.

El diagnòstic és que tenim problemes d’identitat. Qui som? Qui som els “europeus”? Tenim problemes de dimensió. No és el mateix 6 que 27. I això ens porta problemes d’eficàcia i consegüentment de legitimitat dels resultats. Tot això es concreta en temes com l’energia, que tothom va pel seu compte. En les relacions exteriors, com es posa de manifest en el tema d’Iraq. En l’opinió de l’ampliació a Turquia (aclaridora la diferència entre país candidat, que ja ho és, i país membre, pel que li falta molt). O en la ineficàcia de les institucions pel tema de la unanimitat. Caldrà continuar amb diferents velocitats. No ens espantem, l’euro n’és una bona mostra i l’espai Schenguen una altra. Cal reaccionar i avançar en la reforma institucional. No ens podem quedar en una Constitució “mini”.

El món s’enfronta a dos gran nuclis de problemes: el de l’energia/ medi ambient, i el de la demografia/ immigració. Pel primer cal esforçar-se en donar respostes tecnològiques, que les hi ha. És tot el debat de les energies renovables i el futur de la nuclear. Cal fer un gran debat democràtic sobre el tema. El món explota i cal ser capaços de donar respostes. Pel segon cal fer esforços d’integració multicultural, i no ho pot fer cap país per si sol. En el cas d’Europa l’efecte ”crida” és l’oferta de treball il·legal. Hem de treballar plegats ja que cada un és massa petit per enfrontar-s’hi.

Com a conclusió. La Pau assolida en aquests darrers 50 anys a Europa no és un regal i no hem de pensar pas que ja està tot aconseguit, al contrari, res és tancat. Som una excepció de benestar i tot això pot estar en perill.

I mentre tant, aquí, molts continuen mirant-se el melic!!

Mataró, 10 de gener.