Arran dels aiguats passats i de les inundacions en determinats indrets de Catalunya vaig sentir per la ràdio unes declaracions del Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, en les que feia referència a l’herència rebuda. Vaig pensar: quina herència?, i el Conseller va parlar de l’anàrquica construcció, en concret de les zones turístiques, del anys 60 i 70.
Home!, amic Cesc! No és de rebut. Més de vint-i-cinc anys d’Ajuntaments democràtics i de Govern Autonòmic no permeten fer aquesta valoració. Aquí ha fallat algú no tant llunyà i amb legitimitat i recursos suficients per poder endreçar les situacions heretades de la dictadura.
Segurament no s’han establert correctament les prioritats en l’acció de govern, potser tant en les despeses com en els ingressos, per resoldre alguns problemes amb actuacions que són poc lluïdes però que en les situacions especials és quan es veu la seva importància. Les pluges fortes a la Mediterrània a finals d’estiu no són ni excepcionals ni haurien d’ocasionar emergències.
Sempre havia dit que els ciutadans se’n recordarien dels seus gestors públics quant, un dia, al tirar la cadena del wàter no baixés aigua neta o se’n anés l’aigua bruta.
Mataró, 17 de setembre.
1 comentari:
Estic bastant d'acord amb el post. No han fallat les barbàries constructives del franquisme, sinó l'estupidesa aguda d'alguns dirigents i organitzadors territorials actuals...No es pot permetre al segle XXI, que les nostres infrastructures viàries siguin tercermundistes: no es pot permetre veure la C-58 inundada; el corredor mediterrani de ferrocarril aturat; els ports importants de l'eix pirinenc (N-260) tallats; les grans avingudes de Barcelona amb l'aigua fins al coll; els llits de la conca del Besós perillant viaductes i vies urbanes; ...no podem veure com se'ns mullen els papers amb les típiques pluges de fi d'estiu. No adrecem les culpes a les antigues estructures ni polítiques de la "pertinaz sequía"..., mirem-nos tots i fem alguna cosa més que potenciar la cultura del totxo. Ja n'hi ha prou d'impertinències. Moltes gràcies!!!
Publica un comentari a l'entrada