En Pep Molsosa, “…endreçant records…”, ha recollit en un document inèdit encara la introducció del primer ordinador a l’Ajuntament de Mataró a la primavera de 1981, fa 25 anys. D’aquell fet se’n han fet ressò els mitjans de comunicació locals ja que si en aquell temps va representar tota una novetat, avui, sols una generació després, recordar-ho i reviure-ho és tot una mostra d’arqueologia administrativa.
El document arrenca amb el manuscrit literal que vaig fer essent Regidor d’Hisenda l’octubre del 80 per iniciar el procés. No sé pas com l’ Assumpta Paris (que el va mecanografiar) va conservar fins ara aquells tres folis de paper en que a mà, amb les corresponents faltes d’ortografia (sempre, des del primer moment, ho vam fer tot en català), vaig plantejar el problema i proposar una estratègia a seguir.
La meva obsessió era modernitzar tècnicament l’administració municipal que no podia, era impossible, continuar a l’era de “la visera i els manguitos”. La recaptació executiva municipal potser va ser el “demarré”, però tot seguit va venir la nòmina, les multes, els comptes bancaris, els padrons fiscals, la comptabilitat i el padró d’habitants. Val a dir que tenint d’Alcalde a en Joan Majó no em vaig trobar amb cap obstacle ans al contrari.
Ara, que també es compleixen 25 del primer ordinador portàtil al món, que ja no hi ha màquines d’escriure enlloc, que l’ Ajuntament de Mataró (com tots) té uns quants servidors i centenars de PC’s connectats en xarxa, que els ciutadans/es ens comuniquem amb ell per Internet, és una mica nostàlgic recordar aquell fet que encara que ho sembli no és tant llunyà i que enorgulleix als que el vam protagonitzar.
En Pep, en el seu document, ha confegit aquest quadre explicatiu que és aclaparadorament il·lustratiu de l’evolució de les eines informàtiques en aquests 25 anys.
El document arrenca amb el manuscrit literal que vaig fer essent Regidor d’Hisenda l’octubre del 80 per iniciar el procés. No sé pas com l’ Assumpta Paris (que el va mecanografiar) va conservar fins ara aquells tres folis de paper en que a mà, amb les corresponents faltes d’ortografia (sempre, des del primer moment, ho vam fer tot en català), vaig plantejar el problema i proposar una estratègia a seguir.
La meva obsessió era modernitzar tècnicament l’administració municipal que no podia, era impossible, continuar a l’era de “la visera i els manguitos”. La recaptació executiva municipal potser va ser el “demarré”, però tot seguit va venir la nòmina, les multes, els comptes bancaris, els padrons fiscals, la comptabilitat i el padró d’habitants. Val a dir que tenint d’Alcalde a en Joan Majó no em vaig trobar amb cap obstacle ans al contrari.
Ara, que també es compleixen 25 del primer ordinador portàtil al món, que ja no hi ha màquines d’escriure enlloc, que l’ Ajuntament de Mataró (com tots) té uns quants servidors i centenars de PC’s connectats en xarxa, que els ciutadans/es ens comuniquem amb ell per Internet, és una mica nostàlgic recordar aquell fet que encara que ho sembli no és tant llunyà i que enorgulleix als que el vam protagonitzar.
En Pep, en el seu document, ha confegit aquest quadre explicatiu que és aclaparadorament il·lustratiu de l’evolució de les eines informàtiques en aquests 25 anys.
Acumulant factors (potència càlcul x capacitat stockatge) i preu, un portàtil actual és 800.000 vegades més potent per un cost 50 vegades menor ... Sense considerar la flexibilitat, comoditat i seguretat d'utilització actuals, ... i les enormes possibilitats de comunicació !
Gràcies, Josep, per preservar-nos els fets.
Mataró, 6 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada