18 de setembre, 2006

Màfies o transportistes. Construir el discurs a partir de la realitat.

En el tema de la immigració està assimilat en l’anàlisi que es fa habitualment (en els mitjans, entre els polítics, a les ONG’s) de l’arribada de persones sense els pertinents requisits (papers) que han estat portats per “màfies”. Voldria posar en qüestió aquesta consideració i el qualificatiu.

Ja sé que fa mal als ulls (o a les oïdes), que és políticament incorrecte, parlar dels treballadors com a força de treball i no com a persones, però en l’anàlisi econòmic tradicional el treball és una mercaderia més. En aquesta visió ens trobem amb una oferta de treballadors (que demanen treball) que es correspon a una demanda de treballadors (als que se’ls ofereix treball).

Si parléssim d’alguna altra mercaderia, per exemple d’un determinat mineral que es dóna en unes zones del món i es pot transformar en una altre que el vol i no el té, llavors els que es dediquessin al seu comerç serien honrats o escrupulosos ( o no tant, o no gaire, o més o menys) comerciants, o mercaders en el llenguatge antic, o “brokers” en el llenguatge modern. Però si el mateix es fa amb força de treball, llavors són “màfies”.

Hi ha oferta perquè hi ha demanda, sense aquesta no hi ha la primera, i en aquest cas no és una demanda induïda. I els governs, i les societats benpensants i aprofitades dels països rics posen entrebancs per arribar a aquest mercat als pobres, mentre no qüestionen ni als rics, ni a la seva pròpia riquesa que genera la demanda

Repassem a on van a treballar els immigrants “irregulars”. En una societat oberta, dispersa i complexa l’economia és molt variada: l’economia de subsistència de les societats antigues està substituïda per l’economia “informal”; les empreses integrades del industrialisme per les microempreses fruit de la desagregació productiva; les activitats regulades per la munió d’activitats marginals; l’execució directe de la producció per la subcontractació. I és en aquesta nova organització econòmica de la societat que es crea un especial mercat de treball al que majoritàriament van els fluxos d’immigració.

I això, com es controla? Probablement al igual que qüestiono el concepte de “màfia” en el transport de persones, caldria qüestionar en aquest marc l’intent d’immigració controlada. Perquè, com controlar si el origen de la demanda ja per sí és irregular?

Madrid, 16 de setembre.

P.D. Curiosament (per mi) l’editorial de El Pais d’ahir va en la mateixa direcció.