22 de setembre, 2006

Molt bé! Ja n'hi ha prou!

Moltes vegades no he entès els usos i costums parlamentaries. Allò de la cortesia, el “paripé”, la punyalada subreptícia, els copets a l’esquena, “tomamos una copa”,...

Per això, quant vaig veure la moció del PP conseqüència d’interpel·lació “sobre el esclarecimiento de la verdad de los atentados del 11-M” vaig pensar que el millor que es podia fer era tractar de contestar-la al uníson tots els altres grups de la Cambra amb una declaració institucional front la pretensió del PP de continuar “embolicant la troca” per justificar les seves responsabilitats en la gestió de la crisi d’aquells moments i la manipulació que en van fer.

I vaig veure amb satisfacció que així va anar. Després de sentir com la Diputada popular Alicia Castro repetia els arguments de “El Mundo & Co.” els portaveus de tots els grups polítics del Congrés –llevat evidentment del PP- van llegir des de l’escó una esmena de substitució a la moció del populars sense afegir-hi gairebé res més.

Enmienda de sustitución:

El Congreso de los Diputados manifiesta:

-Su pleno apoyo a las instituciones del Estado de Derecho en relación con los atentados del 11 de marzo de 2004, y su total confianza en las investigaciones que están llevando a cabo las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado.

-Su respaldo y respeto a la labor independiente de instrucción, investigación y enjuiciamiento que desarrollan la Fiscalía y los Jueces y Tribunales, desde la convicción de que en nuestro Estado de Derecho son estas instituciones las que tienen que esclarecer la verdad material y penal de los atentados del 11 de marzo.

-Su reiteración de la Conclusiones de la Comisión de Investigación sobre los Atentados del 11 de Marzo, aprobadas por el Congreso de los Diputados, para mejorar la atención a las víctimas, prevenir nuevos atentados e incrementar las condiciones de seguridad.”

En el Palacio del Congreso, a 19 de septiembre de 2006.

Hi ha vegades que no cal fer res d’especial. Mantenir succintament la dignitat és suficient.
Madrid, 20 de setembre.

2 comentaris:

Adam Alonso ha dit...

Sr Mas, no deixa de ser curiòs com els mateixos que varen dir que el GAL no existía en el govern de Felipe Gonzalez (Mº Teresa Fdez de la Vega y el Sr. Rubalcaba) recordem aquelles imatges de l'actual ministre d'interior, que quan ja ho era en un govern socialista anterior per allà als voltants de 1995 va dir "Juro y perjuro que el Partido Socialista no tiene nada que ver con los GAL" sigui el mateix que digui que ETA no té res a veure. Jo no dic que ETA ho hagi fet, però si que vull saber què va passar, i vostès no. Creuen que ja ho saben. La meitat de les proves han sigut falsificades, i jo vull saber qui ho ha fet. A mi em dona igual que caigui el Sr. Aznar, el Sr. Acebes o el Sr. Zapatero juntament amb Polanco. Jo vull saber, i vostès no. S'imagina que s'acava demostrant que els atemptats de l'11-M els coneixia en Rubalcaba. (espero que no, però la història es repetiría i llavors podríem dir allò de que "Miente más que habla") EM pot dir pq han tancat la comissió d'investigació? pq pressionen als jutges pq tanquin el cas? pq la meitat dels càrrecs encarregats de la investigació es troven a Portugal en missions diplomàtiques? pq les proves han sigut alterades? pq no van fer-li cas a AL ZARKAUI quan va dir que s'havia reunit amb ETA? no sé, jo tinc molts dubtes, i no em puc fer una opinió, però si que sé que vostès obstaculitzen la investigació. Gràcies a EL MUNDO es va destapar el cas dels GAL quan vostès deien que el PP això, que si era mentida i miri, només espero que la història no es repeteixi. Si vol transparència no tanquin la investigació.

Manuel Mas i Estela ha dit...

Benvolgut Adam:
No et pensis pas que no hi he pensat en el tema que planteges. Recordo els mètodes –equivocats- de la lluita antiterrorista dels anys vuitanta, que no van començar precisament els governs socialistes però que no van saber abandonar d’entrada. També recordo el que alguns mitjans deien llavors, el que van dir després i el que diuen ara.

En el tema del 11-M no deixa de ser curiós que hi hagi unanimitat en totes les forces polítiques llevat del PP, i el que demanin, en l’esmena que he transcrit, és que es deixi actuar a les institucions del Estat de Dret en les que es confia. El legislatiu no és el judicial. Agradi o no, ja es va fer la Comissió d’investigació al Parlament. Si al PP no li agraden les seves conclusions però aquestes han estat aprovades per tots, tots, els altres grups parlamentaris ja està. Les regles del joc en aquest àmbit s’han complert. Ara és el torn del poder judicial, amb les seves regles del joc que són diferents de les exclusivament polítiques.

És evident que el PP voldria veure confirmades les seves hipòtesis per deslegitimar l’opció que va fer la ciutadania el 14-M i tornar el comptador a zero. Hi ha una dura pugna pel poder, i al PP l’hi agradaria repetir el resultat del que impulsar amb èxit el 93. Crec però que, malgrat els antecedents als que s’aferra com a un clau roent, les coses són diferents.

Espero que, com llavors, siguin els jutges qui decideixin i tothom accepti el seu veredicte. Alguns podem dir que quan ens va tocar ho vam fer amb totes les conseqüències.