Estava fent sobretaula a un restaurant del Passeig Marítim i de la cuina va sortir un negre endreçant les deixalles.
De tornada a casa pel carrer de Sant Francesc un paleta negre estava aixecant la façana d’una casa nova.
L’endemà al tren cap a Barcelona es va asseure al meu costat una jove negra arreglada a l’occidental que feia goig.
Per la finestra passant per Premià un treballador negre netejava el passeig vora la platja.
Avui he vist als camps del costat de la carretera un grup de negres que estaven feinejant ajupits a una feixa.
De tornada a casa pel carrer de Sant Francesc un paleta negre estava aixecant la façana d’una casa nova.
L’endemà al tren cap a Barcelona es va asseure al meu costat una jove negra arreglada a l’occidental que feia goig.
Per la finestra passant per Premià un treballador negre netejava el passeig vora la platja.
Avui he vist als camps del costat de la carretera un grup de negres que estaven feinejant ajupits a una feixa.
Aquest és l’efecte crida: la feina i la possibilitat de desenvolupament personal que no tenen als seus llocs de naixement. Però això ha estat sempre així a la història de la Humanitat. De què ens estranyem?
El problema no està en l’oferta de mà d’obra sinó en la demanda. Qui s’aprofita d’aquesta situació? Directament uns, els que els ocupen. Indirectament molts més, que gaudim de la seva necessitat que, malgrat tot, els permet viure molt millor que a casa seva o els permet ajudar als seus. Els sindicats, on estan?
Mireu, per exemple, aquesta web: http://www.remesas.org/
El problema no està en l’oferta de mà d’obra sinó en la demanda. Qui s’aprofita d’aquesta situació? Directament uns, els que els ocupen. Indirectament molts més, que gaudim de la seva necessitat que, malgrat tot, els permet viure molt millor que a casa seva o els permet ajudar als seus. Els sindicats, on estan?
Mireu, per exemple, aquesta web: http://www.remesas.org/
Mataró, 15 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada