Explicats els gran números cal ara parlar de les prioritats en la despesa (les més destacades) que es una part important que determina les característiques d’un pressupost. (Cal no oblidar que l’origen dels ingressos també en determina les característiques).
En primer lloc, les estructurals de les polítiques del actual govern. S’ha parlat molt de les necessitats del nostre model econòmic en el sentit que cal que incorpori més valor afegit als béns i serveis que produeix i que millori la competitivitat en el sistema econòmic globalitzat. En aquesta direcció els increments de despesa pública en educació i en recerca son fonamentals, són inversions en capital humà i en tecnologia. Respecte a educació el projecte de pressupost per l’any que ve augmenta en un 26’1%, encara que cal senyalar que la principal despesa és de les CCAA, ja que les competències estan transferides. Però hi hauran més diners per beques, per completar l’ensenyament infantil, per recolzar els centres de primària i secundaria, i interessant, s’obre una nova partida de 95 milions d’euros per l’ensenyament de l’anglès.
En els temes de la I+D+i, l’increment de la despesa no financera és del 29’7%, destacant les partides del Ministeri d’Indústria Turisme i Comerç en un 54’5% en la línia del que vaig exposar dies enrera parlant de la gestió d’en Montilla com a Ministre, i les despeses financeres en un 36’8% pujant el total 6.477’04 milions d’euros. Traduir la xifra a les antigues pessetes mareja. Cal que la societat, especialment els seus agents econòmics, aprofitin aquestes possibilitats.
En segon lloc, hi ha les dotacions en infrastructures que a través de tots els agents gestors pressupostaris (L’Administració del Estat, els seus Organismes Autònoms, el sector públic empresarial,...) creix un 8,6%.
Després cal destacar la marca de la casa dels governs socialistes: les polítiques socials. Pensions, especialment les mínimes que tornen a créixer per sobre de l’IPC, les dotacions per començar a posar en marxa la Llei de la dependència ( o millor de l’autonomia personal), l’accés a l’habitatge i, ja que hi ha disponibilitat, l’increment del Fons de reserva de la Seguretat Social, encara que en Solbes va fer notar que encara és molt petit (sols cobreix quatre mesos del sistema de pensions).
Més enllà d’aquestes polítiques estructurals hi ha les actuacions derivades de la conjuntura. Són evidents: fons especials per fer front a l’acollida e integració dels immigrants, i per millorar la lluita contra l’entrada il·legal de persones al nostre país. Les partides destinades a aquests efectes creixen un 14’85%. Però també marca de la casa la política d’un govern socialista no podia quedar-se sols en el tema dels fluxos migratoris en el seu control i integració sinó que la despesa en Ajuda al Desenvolupament creix considerablement, un 38’6% arribant a la quantitat de 3.274’69 milions d’euros. Aquesta xifra, juntament amb la que hi dediquen les altres Administracions territorials farà pujar el percentatge d’ajuda al desenvolupament sobre el P.I.B. fins el 0’42% en la línia d’assolir el 0’7% el 2012 complint abans d’hora un dels objectius del Mil·lenni fiats per la ONU.
Per últim: les polítiques de millora d’atenció al ciutadà. Modernització de l’Administració pública, de l’Administració de la Justícia, de la seguretat ciutadana,...
En aquí vull destacar una partida important: La constitució d’un Fons de més de 31 milions d’euros destinat als municipis de menys de 20.000 habitants amb la finalitat de que millorin la prestació dels seus serveis bàsics.
En primer lloc, les estructurals de les polítiques del actual govern. S’ha parlat molt de les necessitats del nostre model econòmic en el sentit que cal que incorpori més valor afegit als béns i serveis que produeix i que millori la competitivitat en el sistema econòmic globalitzat. En aquesta direcció els increments de despesa pública en educació i en recerca son fonamentals, són inversions en capital humà i en tecnologia. Respecte a educació el projecte de pressupost per l’any que ve augmenta en un 26’1%, encara que cal senyalar que la principal despesa és de les CCAA, ja que les competències estan transferides. Però hi hauran més diners per beques, per completar l’ensenyament infantil, per recolzar els centres de primària i secundaria, i interessant, s’obre una nova partida de 95 milions d’euros per l’ensenyament de l’anglès.
En els temes de la I+D+i, l’increment de la despesa no financera és del 29’7%, destacant les partides del Ministeri d’Indústria Turisme i Comerç en un 54’5% en la línia del que vaig exposar dies enrera parlant de la gestió d’en Montilla com a Ministre, i les despeses financeres en un 36’8% pujant el total 6.477’04 milions d’euros. Traduir la xifra a les antigues pessetes mareja. Cal que la societat, especialment els seus agents econòmics, aprofitin aquestes possibilitats.
En segon lloc, hi ha les dotacions en infrastructures que a través de tots els agents gestors pressupostaris (L’Administració del Estat, els seus Organismes Autònoms, el sector públic empresarial,...) creix un 8,6%.
Després cal destacar la marca de la casa dels governs socialistes: les polítiques socials. Pensions, especialment les mínimes que tornen a créixer per sobre de l’IPC, les dotacions per començar a posar en marxa la Llei de la dependència ( o millor de l’autonomia personal), l’accés a l’habitatge i, ja que hi ha disponibilitat, l’increment del Fons de reserva de la Seguretat Social, encara que en Solbes va fer notar que encara és molt petit (sols cobreix quatre mesos del sistema de pensions).
Més enllà d’aquestes polítiques estructurals hi ha les actuacions derivades de la conjuntura. Són evidents: fons especials per fer front a l’acollida e integració dels immigrants, i per millorar la lluita contra l’entrada il·legal de persones al nostre país. Les partides destinades a aquests efectes creixen un 14’85%. Però també marca de la casa la política d’un govern socialista no podia quedar-se sols en el tema dels fluxos migratoris en el seu control i integració sinó que la despesa en Ajuda al Desenvolupament creix considerablement, un 38’6% arribant a la quantitat de 3.274’69 milions d’euros. Aquesta xifra, juntament amb la que hi dediquen les altres Administracions territorials farà pujar el percentatge d’ajuda al desenvolupament sobre el P.I.B. fins el 0’42% en la línia d’assolir el 0’7% el 2012 complint abans d’hora un dels objectius del Mil·lenni fiats per la ONU.
Per últim: les polítiques de millora d’atenció al ciutadà. Modernització de l’Administració pública, de l’Administració de la Justícia, de la seguretat ciutadana,...
En aquí vull destacar una partida important: La constitució d’un Fons de més de 31 milions d’euros destinat als municipis de menys de 20.000 habitants amb la finalitat de que millorin la prestació dels seus serveis bàsics.
Madrid, 27 de setembre.
1 comentari:
Sempre útils company els teus documents executius!
Publica un comentari a l'entrada