Com nens el dia de Reis amb les joguines noves. Al tornar a seure al nostre escó a la represa de les sessions parlamentaries del Congrés, ens hem trobat que ens havien instal·lat un punt d’accés informàtic. Com jugarem els propers dies!
El sistema informático de su escaño no es un PC convencional, es un punto de acceso a la red informática.
Consta de tres entornos diferentes que permiten funciones diferentes. 1. Imágenes y mensajería interna del Hemiciclo. 2. Orden del día del Pleno. Intranet. Internet y Webmail del Congreso. 3. En una etapa posterior: sistema de Información Personal.
En el llibret explicatiu que ens han donat hi ha un llistat per comunicar-nos: Nom dels Diputats/des (ordenat alfabèticament per cognoms) i numero d’escó. Suposo que més endavant això estarà informatitzat ja que anar amb un “listín” no s’escau amb el canvi que es pretén. El punt informàtic té una connexió LAN que permet connectar l’ordinador portàtil a la xarxa del Congrés, i un port USB per inserir un “flaix drive”.
El sistema informático de su escaño no es un PC convencional, es un punto de acceso a la red informática.
Consta de tres entornos diferentes que permiten funciones diferentes. 1. Imágenes y mensajería interna del Hemiciclo. 2. Orden del día del Pleno. Intranet. Internet y Webmail del Congreso. 3. En una etapa posterior: sistema de Información Personal.
En el llibret explicatiu que ens han donat hi ha un llistat per comunicar-nos: Nom dels Diputats/des (ordenat alfabèticament per cognoms) i numero d’escó. Suposo que més endavant això estarà informatitzat ja que anar amb un “listín” no s’escau amb el canvi que es pretén. El punt informàtic té una connexió LAN que permet connectar l’ordinador portàtil a la xarxa del Congrés, i un port USB per inserir un “flaix drive”.
Tot això representa un salt qualitatiu, un gran pas, en les eines de treball que disposem els
membres de la Cambra. Quant vaig prendre possessió del meu lloc de treball, ara no fa més d’un any i mig, en el petit despatx que em va ser assignat, sobre una taula metàl·lica, d’aquelles que van ser habituals fa 30 anys, hi havia un ordinador 286 que era realment un “cacharro”. La comunicació de la Cambra amb els Diputats/des es feia per telegrama, no com el segle passat (el XX), sinó com l’anterior (el XIX). (obsolets i abandonats "casilleros" per distribuir la correspondència als Diputats/des a la M-30)
Recordo l’esverament amb que em va telefonar la meva dona els primers dies de congressista: “T’acaben de portar un telegrama!”. “Obre’l!”. “Diu que tens una reunió ara a les cinc”. “Si, ja ho sé. Estic entrant-hi”. Al poc ens van instal·lar un fax!. Suposo que la gata de casa (la Mini) s’endú un ensurt cada cop que es posa en marxa. Però ja era un avanç (tecnològicament superat des de fa temps), però un avanç. Més endavant, ja ens van proporcionar un telèfon mòbil en el marc d’una xarxa corporativa que des de l’inici de l’actual període de sessions (es a dir, ara mateix) serveix ja per convocar-nos per SMS (Bé, ja sembla que hem recuperat el temps perdut, però per si de cas encara arriba també la convocatòria pertinent per fax)). Així mateix, ja des del començament del mandat ens van dotar de nous equips informàtics de taula (ja Pentium), i un portàtil de prestacions actuals.
Crec que la Mesa del Congrés, encapçalada pel President Marín i amb l’ajut del Vice-president Vilajoana, està fent un esforç considerable i necessari per que els Diputats/des puguem fer la feina com qualsevol quadre d’empresa mínimament posada al dia amb les eines de treball i tecnologies existents al mercat.
Crec que la Mesa del Congrés, encapçalada pel President Marín i amb l’ajut del Vice-president Vilajoana, està fent un esforç considerable i necessari per que els Diputats/des puguem fer la feina com qualsevol quadre d’empresa mínimament posada al dia amb les eines de treball i tecnologies existents al mercat.
(nou punt informàtic a l'escò)
Ara no podem queixar-nos. Per cert, fa poc, el passat agost, vaig llegir una carta al Director en un periòdic de gran abast (el de més tirada) que deia que els Diputats/des no teníem adreça electrònica per poder establir comunicació amb els ciutadans/nes. No sé com la van publicar, ja que és una falsedat contrastable. Entrant a la web del Congrés (i també a la del Senat) a la fitxa de cada membre hi ha almenys una adreça del servei del Congrés(alguns hi tenim la particular, l’adreça d’una pàgina web pròpia, o l’adreça d’un blog). I això ja és força usat per ciutadans/nes, grups, entitats, empreses, associacions que ens fan arribar els seus neguits, preocupacions, suggeriments, queixes, i/o opinions. A vegades fins i tot massa, encara que en democràcia massa sempre és poc. El que cal és donar les respostes convenients, a voltes necessàriament tallants per fixar les regles del joc.
Ens han donat les eines. Ara hem de superar els mètodes de treball basats en costums i formes antiquades. La reforma del Reglament de la Cambra dels Diputats hauria de ser l’eina per aconseguir-ho. Menys discursos, menys pujades i baixades de la Tribuna, menys debats menors i repetits al Ple, menys encotillament formal, més agilitat en suma.
La reforma de les eines físiques ha estat més o menys fàcil. Voluntat de fer-ho, diners en equips i personal per atendre-les. La reforma el Reglament crec que no serà tant fàcil. Hi haurà més resistències.
Madrid, 14 de setembre.
Ara no podem queixar-nos. Per cert, fa poc, el passat agost, vaig llegir una carta al Director en un periòdic de gran abast (el de més tirada) que deia que els Diputats/des no teníem adreça electrònica per poder establir comunicació amb els ciutadans/nes. No sé com la van publicar, ja que és una falsedat contrastable. Entrant a la web del Congrés (i també a la del Senat) a la fitxa de cada membre hi ha almenys una adreça del servei del Congrés(alguns hi tenim la particular, l’adreça d’una pàgina web pròpia, o l’adreça d’un blog). I això ja és força usat per ciutadans/nes, grups, entitats, empreses, associacions que ens fan arribar els seus neguits, preocupacions, suggeriments, queixes, i/o opinions. A vegades fins i tot massa, encara que en democràcia massa sempre és poc. El que cal és donar les respostes convenients, a voltes necessàriament tallants per fixar les regles del joc.
Ens han donat les eines. Ara hem de superar els mètodes de treball basats en costums i formes antiquades. La reforma del Reglament de la Cambra dels Diputats hauria de ser l’eina per aconseguir-ho. Menys discursos, menys pujades i baixades de la Tribuna, menys debats menors i repetits al Ple, menys encotillament formal, més agilitat en suma.
La reforma de les eines físiques ha estat més o menys fàcil. Voluntat de fer-ho, diners en equips i personal per atendre-les. La reforma el Reglament crec que no serà tant fàcil. Hi haurà més resistències.
Madrid, 14 de setembre.
Mataró, 15 de setembre.
Nota: intentaré fer un altre post sobre aquest tema ja que l’arrencada dels nous equips informàtics té els seus problemes (alguns divertits)
Nota: intentaré fer un altre post sobre aquest tema ja que l’arrencada dels nous equips informàtics té els seus problemes (alguns divertits)
2 comentaris:
Suposo que t'ho deus passar d'allò més bé amb les tecnologies que us han posat a l'abast. No s'ha de perdre la solemnitat de l'hemicicle decimonònic però s'ha de treballar al segle XIX. No obstant, també seria interessant comentar els darrers debats que crec que tenen prou trascendència (Llei de Defensa i Papers de Salamanca)Sobretot tenir una visió d'algú que hi està en directe.
Sort!
Benvolgut Joan:
Potser si que podria parlar del que em demanes, però no puc parlar de tot (per falta de temps). En post anteriors he explicat reaccions de l’Opa de Gas Natural, i la pregunta que vaig fer al Ministre s/ les exportacions del tèxtil “chino”. En tot cas, estic en període de proves. Gràcies pel suggeriment.
Publica un comentari a l'entrada