Fa uns dies Salvador Cardús va publicar un article a La Vanguardia amb el títol “Es la hora de las grandes ambiciones”. Em va cridar l’atenció, però després la lectura del seu contingut no va respondre a les meves expectatives. Si, fa una bona anàlisi de com succeeixen, a vegades, els canvis en la història, una bona anàlisi de l’actual situació a Catalunya en l’elaboració d’un nou Estatut, però no vaig trobar ni les grans ambicions, ni l’hora que les justifiqués.
De què és l’hora de Catalunya? Pels que no estan satisfets amb una determinada situació sempre és hora d’actuar per millorar-la. Però, hi ha unanimitat en les coses en que s’està insatisfet? Segons sembla del que diuen i fan els polítics hi ha força consens en que cal millorar i/o superar “l’encaix de Catalunya amb Espanya”, encara que no sembla que aquesta sigui una preocupació especialment sentida per la ciutadania.
Crec que els polítics, uns per estratègies irreals i d’altres per tàctiques a curt termini, s’han llençat a “trescar” per un camí de tartera que té molt difícil sortida i que està provocant un cansament generalitzat.
Crec que ara es l’hora de gestionar els reptes que tenim al davant amb les eines polítiques i administratives de que disposem, segurament imperfectes, però que poden donar molt joc encara. Segurament però, com passa a altres llocs i ha passat en altres èpoques, potser no és possible fer-ho.
De què és l’hora de Catalunya? Pels que no estan satisfets amb una determinada situació sempre és hora d’actuar per millorar-la. Però, hi ha unanimitat en les coses en que s’està insatisfet? Segons sembla del que diuen i fan els polítics hi ha força consens en que cal millorar i/o superar “l’encaix de Catalunya amb Espanya”, encara que no sembla que aquesta sigui una preocupació especialment sentida per la ciutadania.
Crec que els polítics, uns per estratègies irreals i d’altres per tàctiques a curt termini, s’han llençat a “trescar” per un camí de tartera que té molt difícil sortida i que està provocant un cansament generalitzat.
Crec que ara es l’hora de gestionar els reptes que tenim al davant amb les eines polítiques i administratives de que disposem, segurament imperfectes, però que poden donar molt joc encara. Segurament però, com passa a altres llocs i ha passat en altres èpoques, potser no és possible fer-ho.
Cabrils, 25 de setembre.
(podriem batejar-la com: Tot esperant l'Estatut)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada