No puc sostreure’m a la temptació (narcisista, evidentment) de penjar el mail que m’ha enviat l’Aurora, la meva jove.
Sembla que s'està acabant el bon temps, ja no podrem anar gaire a la platja, torna la rutina, comencen a rodar jaquetes per Cabrils, pensem en com fer el gall d'indi de Nadal,... però a que no sabeu què és el que no trobarem a faltar?
Sembla que s'està acabant el bon temps, ja no podrem anar gaire a la platja, torna la rutina, comencen a rodar jaquetes per Cabrils, pensem en com fer el gall d'indi de Nadal,... però a que no sabeu què és el que no trobarem a faltar?
La camisa d'en Manel!!!!
Encara que també cal tenir en compte que és feliç amb ben poca cosa, i això té el seu mèrit!
Gràcies, noia. Un petó. 
Camisa de procedència desconeguda (encara que no cal ser massa llest per endevinar d'on) comprada al “mercadillo” de L’Escala aquest estiu a uns V.N.S. (venedors no sedentaris, en l’argot comercial) que devien ser del sub-continent indi. Una camisa, 7 euros, dues 12. Els pantalons curts son “made in Tunisia”, i les sandàlies son “made in Vietnam”. Els calçotets, com correspon, són de Mataró (gràcies, amic Carrés).
1 comentari:
No era necessari, aquesta imatge no era necessària... Més val que tornem que ho oblidem aviat i que l'hivern sigui llarg, molt llaaaarg.
Publica un comentari a l'entrada