En la meva etapa política anterior, la d’Alcalde de Mataró, vaig encapçalar, com corresponia, tota l’administració municipal. És conegut que em vaig interessar per unes coses amb més amplitud que per d’altres. La Hisenda local va ser una d’elles. Per deformació professional. Perquè vaig començar la meva vida pública amb aquests temes. Perquè m’agradava. Perquè vaig tenir responsabilitats municipalistas sobre la qüestió (vuit anys President de la Comissió de Hisenda de la FMC , i vuit anys més de la FEMP). Per tarannà personal (fa més de trenta anys que a casa funcionem amb pressupost).
De tot això en va quedar una imatge de que sóc “especialista” en el tema. No és cert. Sé forces coses de Hisenda local per la pràctica que vaig fer, pels contactes que vaig establir, pels debats en que vaig participar, però sempre he cregut que em mancava una base teòrica més sòlida que la que m’havia proporcionat la carrera universitària. De la munió d’escrits i intervencions que vaig fer sobre el tema al llarg de més de vint anys guardo un especial “carinyo” a un article que vaig fer l’any 97 per l’anuari del Govern Local de la Fundació Pi i Sunyer d’estudis autonòmics i locals, on sintetitzava alguna de les coses que pensava.
Però, “quien tuvo, retuvo y guardó para la vejez”. Ara, des de que estic a Madrid ja no em cuido de l’estat de les finances locals, i no obstant, encara quant surt el tema les mirades es giren cap a la meva persona: “En Mas en sap d’aquestes coses, consultem-lo, o que intervingui, o que ens digui la seva”. Déu ni do les vegades que n’he parlat des que vaig abandonar el món local. He pujat a la tribuna del Congrés un parell de vegades. M’han convidat a participar en un grup de treball del PSOE que està acabant un elaborat informe. He tingut la satisfacció de poder explicar com ho veig al Vice-president Solbes en un agradable dinar amb ell al Ministeri d’Economia i Hisenda. He contestat preguntes que m’han formulat Secretaris d’Estat i Directors Generals. No hem puc pas queixar del reconeixement que tinc.
Avui, però en un d’aquests encontres he demanat al meu interlocutor que relativitzes els meus coneixements, i les meves opinions. Sóc un gat vell, però he abandonat el cau per la gatera, deixant-hi alguns pèls, i no penso tornar-hi. Ara ho veig a distància i des de fora. En aquesta posició les coses es veuen d’altra manera, lluny de la passió, de la pressió i dels neguits de la responsabilitat. I també, per respecte als que “se están batiendo el cobre”, assumint la càrrega dels resultats dels seu treball quotidià, no fora just que pontifiqués massa ni pretengués marcar el camí. He indicat noms de gent amb tanta o més experiència que la meva i que encara estan en actiu.
L’experiència serveix per donar consells, però sense la implicació directa s’ha de quedar solament aquí, en aconsellar. Pel que vulgueu a la vostra disposició. Em podeu cridar quant ho creieu necessari, sempre seré municipalista, però ara, fins un punt
De tot això en va quedar una imatge de que sóc “especialista” en el tema. No és cert. Sé forces coses de Hisenda local per la pràctica que vaig fer, pels contactes que vaig establir, pels debats en que vaig participar, però sempre he cregut que em mancava una base teòrica més sòlida que la que m’havia proporcionat la carrera universitària. De la munió d’escrits i intervencions que vaig fer sobre el tema al llarg de més de vint anys guardo un especial “carinyo” a un article que vaig fer l’any 97 per l’anuari del Govern Local de la Fundació Pi i Sunyer d’estudis autonòmics i locals, on sintetitzava alguna de les coses que pensava.
Però, “quien tuvo, retuvo y guardó para la vejez”. Ara, des de que estic a Madrid ja no em cuido de l’estat de les finances locals, i no obstant, encara quant surt el tema les mirades es giren cap a la meva persona: “En Mas en sap d’aquestes coses, consultem-lo, o que intervingui, o que ens digui la seva”. Déu ni do les vegades que n’he parlat des que vaig abandonar el món local. He pujat a la tribuna del Congrés un parell de vegades. M’han convidat a participar en un grup de treball del PSOE que està acabant un elaborat informe. He tingut la satisfacció de poder explicar com ho veig al Vice-president Solbes en un agradable dinar amb ell al Ministeri d’Economia i Hisenda. He contestat preguntes que m’han formulat Secretaris d’Estat i Directors Generals. No hem puc pas queixar del reconeixement que tinc.
Avui, però en un d’aquests encontres he demanat al meu interlocutor que relativitzes els meus coneixements, i les meves opinions. Sóc un gat vell, però he abandonat el cau per la gatera, deixant-hi alguns pèls, i no penso tornar-hi. Ara ho veig a distància i des de fora. En aquesta posició les coses es veuen d’altra manera, lluny de la passió, de la pressió i dels neguits de la responsabilitat. I també, per respecte als que “se están batiendo el cobre”, assumint la càrrega dels resultats dels seu treball quotidià, no fora just que pontifiqués massa ni pretengués marcar el camí. He indicat noms de gent amb tanta o més experiència que la meva i que encara estan en actiu.
L’experiència serveix per donar consells, però sense la implicació directa s’ha de quedar solament aquí, en aconsellar. Pel que vulgueu a la vostra disposició. Em podeu cridar quant ho creieu necessari, sempre seré municipalista, però ara, fins un punt
(amb el President Pujol; Pilar Blasco, Presidenta de l'ACM; i Luis Tejedor, Alcalde de El Prat de Llobregat, a l'inauguració del 2on. Congrés de Minicipis de Catalunya. Tarragona, 2001)
Madrid, 28 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada