EUROPA: A Perpinyà amb la Brigitte

Brigitte Martin-Simonin era la responsable d’agermanaments de l’Ajuntament de Cretéil quant a començaments dels anys 90 vam començar el procés de l’agermanament entre Mataró i Cretéil. Després, malgrat que no va mantenir responsabilitats polítiques públiques, ha seguit lligada al “Comité de Jumelage”, i ha mantingut la relació amb la nostra ciutat on ve quasi cada any per un o altre motiu. Guardem des de llavors una bona amistat que malgrat la distància conreem. Ella és militant de base del Partit Socialista francès i està interessada i compromesa amb moviments progressistes.

Em telefonà a finals de juliol per dir-me que estiuejaria amb els seus pares a Canet-Plage (rebatejada ara com a Canet–en-Roussillon), i vam quedar per veuren’s. Tenia interès en que m’expliqués coses de les vicissituds actuals del P.S. francès, i sobre tot la seva posició personal en el referèndum per la ratificació de la Constitució europea en el que ja m’havia explicat que havia votat No. Vam dinar en un agradable restaurant de la part vella de “Perpignan, la Catalane).

Abans d’entrar en matèria, i després de repassar els temes que tenen en comú dos vells amics: la feina, la família, la salut, les activitats quotidianes..., m’explicà algunes coses d'on estàvem. Ella hi té parents i amics que li donen la seva visió política i cultural del que es passa al Languedoc-Roussillon i més en concret al departament del Pyrénées-Orientales (66), aquí anomenat Catalunya Nord. El rerafons de clientelisme polític que hi ha en el conflicte entre els gitanos i els magribins que va esclatar fa pocs mesos a Perpinyà. La pretensió, que és contestada, del President de la Regió, el socialista Georges Frêche, antic Alcalde de Montpellier, de canviar el nom de Languedoc-Roussillon per el de Septimània. Vaja, retrocedir de l’Edat Mitja a l’Antiga, suposo que per anar buscant arrels més fondes. (Per aquest camí, abans dels romans, l’Astérix). L’activitat cultural que hi ha a la Ciutat i la seva transformació urbana i social en els darrers anys.

Respecte al tema que m’interessava em va donar alguns arguments força diferents dels que havia sentit aquí a favor del No en la campanya espanyola. 1. La defensa de la teoria dels tres cercles en la presa de decisions en la U.E., teoria que ja havia formulat Mitterrand. El primer, el nucli dur, format pels sis països fundadors. El segon amb els països de l’ampliació a 15, entre ells Espanya. I el tercer, amb els països de la darrera ampliació del 2004. 2. La intransigent lluita en defensa de la laicitat com a mètode d’integració del nous vinguts en front l’idea del multiculturalisme i el manteniment de valors religiosos en la vida pública.
(Faig un incís. Sobre aquest tema hi ha un bon article de Gilles Kepel en El País del passat 31 d’agost “El fin de ‘Londonistan’”. Jo, tot l’estiu, estic donant-li voltes a un article que titularia “Aquí es menja porc” que evidentment pot ser polèmic.)
I 3. La deslleial competència econòmica dels nous països integrats que juguen en el mateix espai comú però amb unes regles de joc diferents. És el desenvolupament del espantall del “lampista polonès” més ben explicat.

Probablement aquests arguments son molt francesos: la grandeur, l’ésprit republicain, la defensa de les conquestes socials. Però s’han de tenir en compte, especialment després de la victòria del No al país veí. Com podem veure arguments molt jacobins i força allunyats dels que es van emprar aquí. I és que la història que ens ha portat a ser com som, espanyols i francesos, és bastant diferent

Per acabar la trobada em va donar la documentació dels debats del Partit Socialista pel seu proper Congrés de la tardor. (Ella em sembla inclinada cap a les posicions del Nouveau Parti Socialiste) També uns pòsters del centenari del PS, del que malgrat tot, ella se'n sent orgullosa, i mitja dotzena d’ampolles de vi jove (del que no faré cap link per compartir) que em va recomanar que deixes reposar un any quand même.

Mataró, 3 de septembre